dimecres, de juliol 8

Una tarda de jocs

Al menjador de casa, com si fos una tarda de pluja, descansades i avingudes, ella, parlant-me en castellà (?) i jo contestant com em surt; comencem una partida d'un joc del qual no diré el nom per raons que tampoc cal dir; al principi tot rutlla més o menys a la perfecció, m'aixeco un moment i vaig a la cuina a vigilar el té proposant a la Queralt de continuar sense mi, però la seva sinceritat es desperta i diu: "No, que faré trampa" I jo que li pregunto: " Si? La faries?" I ella que respon tota decidida: "Segurament!"; bé... almenys n'és conscient...
Però el joc continua.....
Durant una partida una mica estranya perquè no n'encertàvem ni una, la Queralt em proposa: "Va, fés trampa que jo també l'he fet!"
I finalment, els jocs acaben; a la Queralt encara li costa perdre! (I la mama no es deixa guanyar)