La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits. És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Jo ho faig diferent, entro sense fer soroll, els faig un petó i els dic molt baixet “bon dia” a cau d'orella... els agrada molt! ;-)
Publica un comentari a l'entrada