Aprofitant que el tren em donen el diari, el porto a casa perquè la Queralt el fullegi, i està molt contenta perquè pot retallar les imatges de futbol! Precisament l'altre dia va veure una pàgina jo havia deixat perquè s'hi posés el gat (vés per on, li agrada posar-se sobre un retall de diari) i la Queralt em va dir que perquè no li havia donat si sortia no sé quin futbolista! (era un diari de feia temps, abans que comencés a donar-li).
dissabte, de novembre 24
Delegada d'escola verda
La Queralt em va explicar que li havien assignat l'encàrrec de ser una de les delegades d'escola verda de la classe i m'explicava què implicava ostentar aquest càrrec tot dient que li agradava molt anar a reunions (i és que una de les funcions era la d'assistir a reunions amb la resta de l'alumnat i el professorat en relació a aquest tema).
Els missatges de mòbil de la Queralt II
La Queralt em va contestar un missatge que jo li havia escrit a la meva mare i ella l'havia llegit: "Quan torni li diré guapa".
Bé, és només que m'emociono una mica quan em diu aquestes coses...
Els missatges de mòbil de la Queralt I
L'altre dia la Queralt em va escriure aquest missatge des del mòbil de la meva mare: "mama, la mami esta fora, ja se que esta va amb accent pero no se com es fa" i és que tinc la mania de corregir-li totes les faltes (si més no, de dir-li com s'escriuen les paraules (evidentment se me n'escapen, que jo també en faig!!!).
divendres, de novembre 2
Tinc el bloc abandonat ... La Queralt s'està fent gran i tot i que continua fent-me petar de riure amb els seus comentaris, cada vegada més incideixen en la seva esfera íntima i privada, per tant, no em considero legitimada per publicar-ho. Arrel d'aquesta transició seva, vaig plantejar-me de deixar-lo però em sembla massa dràstic ... de moment, esperaré...
dilluns, de setembre 3
El camí de Santiago
Diumenge: després d'haver passat la nit al tren, a
les 8 del matí, arribem a Sarria i
caminem amb les mínimes parades per descansar i recobrar energies fins que a
quarts de quatre de la tarda arribem a Portomarín:
22,5 km . Tots els albergs privats estan plens, però sortosament, a les cinc de la tarda,
habiliten un alberg “ d'urgència” en el qual ens hi podem acomodar. Aquest
encantador poble ens delecta amb una mostra de balls folklòrics.
Dilluns: abans de les 8 del matí, comencem a
caminar entre la boira i la resta de pelegrins fins a Areixe (Ligonde): 14
km . Arribem prou d'hora com per poder tenir lloc en l’únic
petit alberg que hi ha i descansem tota la tarda en un paisatge idíl·lic.
Dimarts: Ens alcem encara de nit i iniciem la
caminada fins a Melide: 22 km . L’arribada a aquesta
ciutat resulta més feixuga ja que el polígon que hi ha just abans no és massa
encoratjador.
Dimecres: recorrem 14 km fins arribar a Arzúa. Fem cua per gaudir de la màgia d'aquest alberg municipal, la familiaritat del qual ens permet aprofundir amb la resta
de caminants.
Dijous: Gairebé a les sis del matí comencem la
ruta fins a Pedrouzo: 21 km . Il·lusionades per
haver finalitzat amb èxit la penúltima etapa, cantem, riem i juguem amb tothom
amb qui ens trobem.
Divendres: Abans de les sis del matí i
acompanyades per la pluja, enfilem el camí fins arribar, just abans de la missa del pelegrí/na a les dotze, a Santiago de Compostela: 19 km . Aquesta ciutat és senzillament
embriagadora.
Tot, amb les nostres maletes a coll, sense cap
queixa per cap de les dues i acompanyades de les nostres pròpies converses i de
les trobades intermitents de les coneixences que hem fet durant el viatge.
Nota de l’autora: Els kilòmetres varien en funció
de les diferents guies consultades. En el fons, és el que té menys importància
...
dimecres, d’agost 15
La finura
- "A mi no em va l'estil de ser fina" M'ha contestat la Queralt quan li he dit que posar la pota sobre el seient no era massa escaient per una noia fina.
Filosofant
-"A vegades penso que, quan jo em mori, què serà de la meva consciència?"
I la conversa continuava per l'estil, però sóc incapaç ara mateix de reproduir les paraules de la Queralt, que, cal dir-ho, eren prou interessants.
Parlant d'algú que gestiona una casa de colònies
- "És dur començar de zero en una casa de colònies, eh? I si no guanyes prou?"
dilluns, de juliol 23
No només patim les mares
Ahir vaig deixar la Queralt a casa una amiga i, de tornada a Girona, em va voler trucar per assegurar-se que havia arribat i no m'havia quedat atrapada a la carretera com estaven anunciant a les notícies degut a l'incendi de la Jonquera. Ella, tossuda, em va fer fer algun soroll característic de la casa perquè es "malfiava" i creia que li ho deia per no fer-la patir! Fins i tot em va fer posar-li el telèfon al gat perquè miolés!
El millor elogi
En una conversa en la qual jo manifestava la sensació de no haver tocat massa bé en un concert, la Queralt va saltar: "Mama, jo no em vaig ni enterar que tocaves tu i si ho haguessis fet malamet me n'hagués adonat, això vol dir que tocaves igual de bé que tothom!"
dilluns, de maig 21
dijous, de maig 17
Les colònies
El dilluns dia 21 de maig, la Queralt marxa de colònies amb el col·legi, doncs bé, el dilluns dia 13 ja tenia totes les coses preparades i ja em demanava la maleta per posar-ho tot a dins!
Confessions
- "Amb la mami és amb la única persona amb qui em puc desfogar" em va comentar la Queralt.
- "Per què?" Vaig demanar jo, intrigada.
-" Perquè es queda allà, així, i no diu res i m'escolta, i no tothom és així! A més, oi que t'ho explica tot? Doncs a mi em va bé perquè així no t'enfades tant!"
Nota de l'autora: La mami és la meva mare, és a dir, la seva àvia materna, i quan deia que jo no m'enfadava tant, es referia a que si m'ho explica a mi la meva mare, sembla com que es minimitzen els efectes!
Un amic que ens vam trobar pel carrer li va preguntar a la Queralt si havia acabat la col·lecció de l'àlbum de les Monster High. Quan ella va respondre afirmativament, li va preguntar quina feia ara, i ella va respondre ben espontània:
- "D'emocions!" I va continuar explicant que per exemple feia una fotografia quan estava contenta, una quan estava trista ...
Davant la meva cara de pasta de moniato, la Queralt em va comentar que s'ho acabava d'inventar!
dilluns, d’abril 9
El cavall
Juntament amb la meva mare, li vam regalar a la Queralt un teclat digital pel seu aniversari, amb el qual està constantment tocant i aprenent cançons. Davant d'aquesta situació, li vaig comentar: "T'agrada, no? Oi que és el millor regal que et podíem haver fet?"
-"Bé, em podíeu haver regalat un cavall, però "buenu"! va respondre ella!
Perquè escric menys?
Hi ha coses que no puc posar, no perquè no vulgui (de fet me'n móro de ganes!) sinó perquè la Queralt "m'ordena" que no les pengi, que un dels seus tiets el llegeix!
dijous, d’abril 5
dissabte, de març 31
El cansament descansa
El cap de setmana abans de les colònies del col·legi, la Queralt anirà de viatge amb una tieta seva, i quan li vaig comentar que potser estaria cansada va argumentar que no passava res, que durant la nit de les colònies ja descansaria, perquè és clar: "Quan més et canses més descanses" va dir amb tota la raó del món!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)