L'altre dia va venir un amic a casa i estàvem xerrant tranquil·lament a la terrassa quan va aparèixer la Queralt demanant-nos que no parléssim tant alt (la seva habitació dóna just a la terrassa) no va ser fins que vam voler entrar a dins quan ens vam adonar que ens havia tancat! Vam aixecar com vam poder la persiana intentant despertar-la però no hi havia manera! El meu to de veu cada vegada era més elevat i els cops al vidre cada vegada més seguits i forts, primer es va despertar mig adormida i anava dient que no, que callésim i es girava cap a l'altra banda, la nostra desesperació anava augmentant progresivament al comprovar que ella ens ignorava i ens deia que no, qualsevol argument que li donava li semblava poc (desconec si perquè estava adormida o enfadada perquè l'haviem despertat i volia dormir) no volia llevar-se per obrir-nos la porta de la terrassa ni tampoc quans sen's va ocórrer demanar-li que obrís la finestra de la habitació, fins al cap d'uns quants minuts, quan els meus crits possiblement se sentien des de l'altra punta del barri, ella va accedir a obrir la finestra, per la qual vaig entrar amb força dificultats donat que la persiana estava semi abaixada i no sabia jo com caure al llit...
1 comentari:
Certament així va succeir. Sense voler la Queralt ens va deixar tancats a la terrassa. A la pobre l'haviem despertat. De fet, just va venir quan jo demanava si estava parlant massa fort. Molt bon relat dels fets ¡¡
Publica un comentari a l'entrada