És molt evident, per molt que ni la Queralt ni jo ho veiem, que ens assemblem força. A més a més, a ella no li agrada gens assemblar-se a mi i es veu obligada a rectificar la seva negativa quan passen fets com els següents: En un mateix dia, no fa massa, 3 persones de 3 llocs diferents ens van dir que ens assemblavem molt. Un altre dia, quan marxavem d'un concert, un noi ens va aturar expressament per dir-nos: "Sabeu que us assembleu molt?". Inclús un dia, fa temps, una amiga va veure la meva filla (sense mi) i li va preguntar: "Tu ets la filla de la Maria, oi?".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada