Un d'aquests dies en què va haver-hi una gran ventada que em va revolucionar la terrassa, li vaig comentar a la Queralt que el vent s'havia endut l' "ule" que tenim damunt la taula i ella va respondre:
-"És igual, era molt lleig!"
La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits. És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada