dimecres, de novembre 26

El sentit del ridícul

La Queralt comença a tenir sentit del ridícul, i això la pot arribar a afectar molt, per exemple, té uns pantalons molt i molt hippies (que va triar ella a la fira de Tàrrega, per cert) però que són molt xulos i que li agradaven molt, però de cop, un dia, va dir que no se'ls volia posar per anar pel carrer, davant la meva sorpresa, vaig enraonar amb ella per buscar un motiu i també una solució, i així va sorgir la proposta de dur-los a dansa, que ja es porta aquest tipus de roba, i així ho vam decidir; van passar un dies en els quals tot anava fi com la seda, però, aquest dilluns, es va posar a plorar dient que a dansa no els volia dur, que feia el ridícul, que preferia anar amb els texans encara que la professora la renyés (primer em va dir que la professora no els deixava anar en texans a dansa, lògic! però el seu nerviosisme era tal que després es va contradir afirmant que no els renyaven pas!) És molt probable que algú li hagi dit algun dia que amb aquests pantalons està ridícula, però no ho he pogut esbrinar i lògicament, tot i que he intentat convèncer-la de la poca importància que té el què dirà la gent, no és qüestió de fer-la passar per un mal tràngol, i limitar l'ús d'aquests pantalons, al "d'estar per casa"
També té problemes amb altres complements, com ara els gorros, avui per exemple no se n'ha volgut posar un justificant-ho amb un : "aquest gorro és fatal!" (descripció que aplica a qualsevol gorro)