La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits.
És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
dimarts, d’octubre 20
Sóc baixeta jo?
-"Em sento com si fossis la meva tieta-germana!"
-"Per què?"
-"Perquè ets tan baixeta..." "Quan tenies 14 anys com eres?"
2 comentaris:
jajajajajaja
Home! sense ànim d´ofendre; gaire, gaire alta...no ets, eh!
Publica un comentari a l'entrada