Aquest títol podria donar lloc, ben bé, a un llibre d'un volum considerable, i és que a aquesta edat (recordem que la Queralt fa segon de primària, per tant farà 8 anys!) els embolics amb les nenes que ara són amigues i ara deixen de ser-ho són constants!
Un clar exemple actual és l'emoció de la Queralt perquè falta relativament poc temps per al seu aniversari, i vol fer una festa a casa (tal i com vam quedar un dia que així m'ho va manifestar, tot i que després va canviar d'opinió, ara ja li fa il·lusió fer la festa a casa i no a un d'aquests parcs infantils, inclús em va dir: "Ens explicaràs històries, oi? I farem jocs? I podrem baixar al parc als gronxadors?")
Doncs bé, com anava dient, gairebé cada dia em diu: "Invito a la tal i a la tal i la tal, tal, tal..." canviant sovint els noms, en funció de qui és amiga seva en aquell moment, ahir per exemple va explicar-me que, es clar, com que la tal i la tal no volen ser amigues de la tal i la tal, no les podrà invitar a la festa, "Ara estem intentant arreglar les coses, però..." "I la tal diu que sinó la convido m'ho perdré perquè fa uns regals molt macus, diu, però a mi no m'importen els regals!"
1 comentari:
Mari, jo t'explicaré perquè la teva filla és com és. Com bé sabras, quan es te un fill ( en aquest cas filla) se l'hi transmeten uns gens (adn) que provenen de la mare i del pare. En aquest cas sembla que la queralt ha eredat moltes coses teves, entre elles una de les teves grans virtuds... que és rara de collons!
Publica un comentari a l'entrada