La mainada creix molt de pressa, i aquesta etapa està farcida de moments màgics, curiosos i simpàtics, però també de desagradables o preocupants, i potser no els prestem prou l'atenció i passen desapercebuts, arraconats al cementiri dels oblits.
És interessant descobrir la grandesa que amaguen i sobretot, tenir-la ben present, ja que dels nostres menuts i menudes en podem aprendre moltes coses a les quals no donem importància o, si la van tenir algun dia per nosaltres, la vam deixar perdre.
dijous, de setembre 12
L'adultesa
Parlàvem sobre com juga la mainada, i jo vaig comentar que els adults també jugaven, com ara jo, i va i la Queralt diu: "Tu no ets adulta!".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada