Un afortunat dia, la Queralt es va trobar un bitllet de 20 euros al terra, i, evidentment se'l va quedar ella. Va resultar, però, que li cremava, ja que aquell mateix dia, durant la tarda, necessitava gastar-lo com fos i amb el que fos: cada vegada que jo deia que m'agradava alguna cosa de les que veia, insistia en comprar-me-la, o cada vegada que li venia de gust prendre quelcom, s'ho volia pagar amb els seus diners.

Com que els diners els vaig guardar jo al meu bitlleter, dies després m'anava recordant: em deus X, o em deus Y (depèn del que ja s'havia gastat).