Ja fa dies que la Queralt va fer el festival de final de curs, però, ara, mirant les fotografies d'aquest dia, he recordat la sensació de veure-la desfilant en el grup dels més grans, amb les seves dos cuetes roses i la faldilla de hawaina, també de color rosa, i els nens, amb una corbata blava; van ser els últims dels "P", és clar, i quan van sortir (ells sols! Els de P-3 i P-4 sortien barrejats) els de P-3 se'ls veia petits, petits, en comparació amb els de P-5 i aquesta observació ens va fer reflexionar a les mares i pares que estàvem intentant filmar-los o fotografiar-los. Fa quatre dies les nostres filles éren de les més menudes!!
Les nostres nenes s'han fet grans.......i això et fa ser més conscient del pas del temps, la Queralt ja no és l'infant que em necessitava a tothora, ara ja és amiga de les seves amigues, néta dels seus avis, neboda de les seves tietes i tiets, no és només la meva filla, ja té una independència, una personalitat, ja la puc deixar sola i ella no m'enyora en absolut perquè és la mar de feliç!
I això per una banda ho agraeixes, perquè pots deixar-la sense patir, però per l'altra enyores el bebé que un dia va ser.....
Les nostres nenes s'han fet grans.......i això et fa ser més conscient del pas del temps, la Queralt ja no és l'infant que em necessitava a tothora, ara ja és amiga de les seves amigues, néta dels seus avis, neboda de les seves tietes i tiets, no és només la meva filla, ja té una independència, una personalitat, ja la puc deixar sola i ella no m'enyora en absolut perquè és la mar de feliç!
I això per una banda ho agraeixes, perquè pots deixar-la sense patir, però per l'altra enyores el bebé que un dia va ser.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada