dijous, de juliol 10

La meva petita acotxadora

Els nervis a flor de pell, el blau de la camisa enganxat al meu cos per la suor, m'he posat a la pinya, amb el cap cot,vigilant que no em veiés,he sentit el seu nom,i amb cautela he aixecat el cap,l'he vist en posició, quin alleujament! No ha dit el temut no!
Ha fet cas del que li deien, "mira endavant Queralt", l'he estat
observant, dissimulant, el castell ha trigat a pujar, ha anat lent, i he patit més del normal, ella ha preguntat als dosos "és de 6 o de 7?" "de sis" l'hi han respost.
Fins que no s'ha descarregat el castell no m'he tranquil·litzat,
ha baixat bé, lenta,
però bé, i l'orgull m'ha envaït quan l'han
agafat per portar-la amb la canalla.
La
meva nena s'ha estrenat a plaça!I ha anat bé!

1 comentari:

Virginia ha dit...

Hola Maria!!

No em diguis que no ens vas avisar perque hi poguessim assitir. M'hagues agradat molt i era l'excusa perfecte per retrovarnos.

Molts petons.

Virginia