No sé on estavem ni què vaig fer exactament que la Queralt em va comentar: "No et facis l'alta que no xoques!" ...
dissabte, de novembre 9
La feina
Suposo que jo li estava parlant de la feina quan la Queralt em va dir: "Jo treballaré quan em doni la gana, no fitxaré ni res..."
divendres, d’octubre 11
dilluns, de setembre 16
Beure aigua enmig dels àpats
Jo mai bec aigua entre hores i en tot cas una mica a l'inici o al final de cada àpat, i la Queralt, al veure que jo mai em posava un got a la taula, un dia em va dir, : "Mama, has de beure aigua, és molt important. A partir d'ara t'hi obligaré!"
dijous, de setembre 12
L'adultesa
Parlàvem sobre com juga la mainada, i jo vaig comentar que els adults també jugaven, com ara jo, i va i la Queralt diu: "Tu no ets adulta!".
dimarts, de setembre 10
Un afortunat dia, la Queralt es va trobar un bitllet de 20 euros al terra, i, evidentment se'l va quedar ella. Va resultar, però, que li cremava, ja que aquell mateix dia, durant la tarda, necessitava gastar-lo com fos i amb el que fos: cada vegada que jo deia que m'agradava alguna cosa de les que veia, insistia en comprar-me-la, o cada vegada que li venia de gust prendre quelcom, s'ho volia pagar amb els seus diners.
Com que els diners els vaig guardar jo al meu bitlleter, dies després m'anava recordant: em deus X, o em deus Y (depèn del que ja s'havia gastat).
Les amigues II
En una de les platges de Formentera, veient un grup de noies, la Queralt va dir: "Jo faré això amb les meves amigues"
Les amigues I
"Si tinguessis novio, jo quedaria amb les meves amigues"
Nota de l'autora: Sembla més aviat un retret! Com si es veiés obligada a estar amb mi perquè no tinc parella!!!
Els peixos II
Un altre dia a la platja, la Queralt va preguntar si els peixos bevien aigua! Jo, sincerament vaig ser totalment incapaç de respondre!
Els peixos I
Un dia a la platja, la Queralt va teoritzar sobre l'origen de l'aigua calenta, i va concloure que era perquè els peixos s'hi feien pipi.
divendres, d’agost 9
+044.jpg)
dijous, de juliol 25
Un dia que jo estava enfadada i estava renyant a la Queralt, com que m'estava enfilant i l'enfadamenta anava augmentant, la Queralt va aparèixer amb un nas de pallasso per fer-me riure, i el cert és que ho va aconseguir i vaig aturar el sermó!
Nota de l'autora: Aquest nas de pallasso li vaig donar jo i vaig dir que serviria per aquests moments en els quals ens enfadàvem, per minimitzar la situació.
dijous, de juny 13
Va dir la Queralt:
"He sentit molt a parlar de la intuició femenina però mai de la intuició masculina"
Preadolescència amb un toc d'innocència
Durant una excursió a la muntanya, la Queralt va fer la següent observació: "Al món hi ha més pedres que persones, no només perquè és lògic, sinó també perquè no es reprodueixen com nosaltres, i es clar, s'acabarien!"
dilluns, de maig 27
Ignorància o passotisme?
Mentre jo estava acabant d'arreglar la cuina, li vaig demanar a la Queralt que em posés la planxa sobre la taula del menjador i, al cap de poca estona, va començar a protestar: "no es pot posar sobre la taula!", i quan jo li preguntava que a què es referia i que com podia ser que no pogués posar la planxa sobre la taula, ella repetia la mateixa frase fins que, cansada, vaig anar a mirar què carai es pensava ella que era la planxa , i va i veig que es referia a la taula de planxar!
El cert és que per comptes d'agafar-m'ho bé, em vaig enfadar perquè em semblava increïble que ella, que alguna vegada m'ha d'haver vist planxant (tot i que, és cert, ho faig molt poc freqüentment), que ja té 11 anys, que suposadament gaudeix de sentit comú, i que està, teòricament, ben escolaritzada, no sàpiga diferenciar planxa de taula de planxar!
Si aquesta anècdota fos única i exclusiva, possiblement la minimitzaria, però aquesta actitud de "passota" està afectant pràcticament el nostre dia a dia, i és clar, no sempre estic al cent per cent!
dijous, de maig 23
Ajudar sense cobrar?
Li vaig dir un dia a la Queralt: "Ai que bé que m'ajudis!" I va respondre ella: "Si, però ... saps què diuen, no? Treballes- cobres. No necessito molt, però ..."
Nota de l'autora: Aquest dia s'havia encaparrat en fregar la terrassa, quan, en el fons, a mi tampoc no m'anava del tot bé ...
Nota de l'autora: Aquest dia s'havia encaparrat en fregar la terrassa, quan, en el fons, a mi tampoc no m'anava del tot bé ...
diumenge, d’abril 7
Sant Valentí
El dia de Sant Valentí, la Queralt es va dedicar a fer targetes a tot i a dret per a totes les persones més properes de la seva família. No en tinc ni idea d'on ho va treure ja que a casa mai ningú no n'ha fet pràcticament ni esment. El cas és que les va posar totes en un sobre i allà s'hi van quedar més d'un mes, fins que jo em vaig decidir a repartir-les, ja que sinó, encara hi serien!
No fa gaire la Queralt va muntar una paradeta a casa amb tots d'estris diversos per simular que tirava les cartes, llegia una bola de cristall i feia tatuatges, i es clar, com que estava ubicada al bell mig del menjador, no vaig tenir més remei que fer de primera clienta.
El que em va venir de gust va ser que em dibuixés un sol al canell, i ella, amb tot l'amor de què es capaç, me'l va estampar i va dir: quan demà la gent de la feina te'l vegi, digues que te l'he fet jo. Estranyada per aquell avís li vaig preguntar perquè i va respondre que així li demanarien de fer-ne! (?)
dissabte, de març 16
Internet al mòbil
La parella del pare de la meva filla em va dir que la Queralt li havia dit que com que el seu pare no li pagava Internet i jo tampoc, que perquè no li pagava ella per al seu aniversari!!!
Nota de l'autora: Hi ha alguns dies que la Queralt es desperta sola i va sola a l'escola, per això el seu pare li va donar el mòbil, per tal que l'utilitzés com a despertador i nosaltres la tinguéssim localitzada, però ni hi té saldo ni té el telèfon de ningú.
Què vull ser de gran
La Queralt ja fa temps que diu que vol ser veterinària.
L'altre dia em va dir que no es volia especialitzar en animals exòtics per por a que algú l'hi portés una aranya! (?) Jo, sense voler decepcionar-li li vaig dir que dubtava bastant que algú li portés una aranya a la consulta, però bé, potser és que simplement sóc una ignorant ..
Les canes
Ahir, la meva estimadíssima filla em va preguntar si em podia mirar si tenia canes ... evidentment l'hi vaig deixar i, per sort, no en va veure!
dissabte, de març 2
Davant un anunci d'aquests que hi ha penjats pel carrer, la Queralt va observar que:"No se sap si el que anuncia són els cabells o la cara! Si el que vol és anunciar la jaqueta, s'hauria de posar més així ...." deia tot mostrant com creia que s'hauria de posar la noia de l'anunci.
Ben mirat, té tota la raó del món ...
dijous, de febrer 28
La comoditat
No fa gaire vaig enxampar a la Queralt que havia dormit amb la samarreta i el jersei (que s'havia de posar el dia següent) per no haver-s'ho de posar al matí!
Bé ... això és el que em va dir ella!
divendres, de febrer 8
diumenge, de febrer 3
Agrair els regals
El dia del meu aniversari la Queralt em va dir: "Si la mami et fa un regal, no li diguis que perquè te l'ha comprat, no li diguis que no ho necessites!"
Nota de l'autora: La mami és l'àvia materna i aquest advertiment me'l va fer perquè sóc una mica tanoca i, a vegades, faig aquests comentaris no massa encertats. A la Queralt li sap greu perquè sent pena per la persona que m'ha fet el regal. I té tota la raó del món!
Ajudar a casa
Li vaig dir a la Queralt que posés el tuper ware al rentaplats, i ja li va posar, si, però amb la tapa posada!
A cal veterinari
Vam haver de portar el gat al veterinari, i la Queralt va dir que ella volia respondre les preguntes que ens feia la recepcionista, doncs bé, quan va preguntar-li la data de naixement, la Queralt va dir la seva pròpia!
Santa innocència
Vaig explicar una anècdota a una amiga que deia: "Aquest matí m'he tirat el cafè per sobre..." i la Queralt, que estava allà, va i pregunta: "Te las tirat? I perquè?" com si ho hagués fet expressament!!
dimecres, de gener 9
De rebaixes
Ara la Queralt vol anar de rebaixes amb una amiga seva! Ja ho tenen tot planejat i han quedat que jo les acompanyaré - estaré a darrera -
Diu que es gastarà els diners que li han donat per Nadal i que volen anar al "Breska" i al no sé què i no sé on més! Quan li he dit que a alguns d'aquests llocs no hi ha roba de nena ha contestat que és igual, que alguna cosa els anirà bé ...
dissabte, de desembre 29
Port Aventura
La Queralt avui anava a Port Aventura amb el seu avi però ja portava diversos dies planejant amb el meu germà petit, com ho faria per poder pujar a dues atraccions que a ella la fascinen i per a les quals és necessari fer 1,40 m. Com que ella ara mateix té una alçada de 1,37 m., van decidir que es posaria les botes de muntanya (que són una mica més altes) i que s'hi posaria cotó. Jo tampoc tenia molt clar què tramaven perquè no els feia massa cas fins que, ahir, la primera cosa que em va dir al matí quan es va llevar va ser que necessitava les botes de muntanya per endur-se a casa als avis (a on s'hi quedaria a dormir). També va ser la primera cosa que li va dir al meu germà quan es van veure. Jo vaig anar a treballar i quan a la tarda vaig anar a buscar-la a casa una amiga, vaig veure que duia posades les botes de muntanya (i que no lligaven massa amb la roba que lluïa, per cert) i em va dir que es clar, se les havia posat amb el cotó per acostumar-se el dia següent i per comprovar si hi anava bé. Quan vaig portar-la a casa als avis, la primera cosa que va fer va ser medir-se per comprovar si el cotó havia cedit o si encara arribava al 1,40 m. Quina decepció va tenir quan va adondar-se que de res havia servit! I sort que finalment va acceptar que no passava res sinó podia anar a aquests atraccions (anteriorment havia manifestat que si no podia pujar al "shambala" i al"furious bacus" o no sé quina, no valia la pena anar a Port Aventura) i va escoltar els nostres consells de no fer trampa.
dimarts, de desembre 25
dilluns, de desembre 24
La bromista
Ahir se'm va trencar un queixal i avui també se me n'ha desprès una part, i quan li ho he comentat a la Queralt diu: "aviam si al final no caldrà que te'l treguin!"
dissabte, de desembre 15
dissabte, de novembre 24
El diari i el futbol
Aprofitant que el tren em donen el diari, el porto a casa perquè la Queralt el fullegi, i està molt contenta perquè pot retallar les imatges de futbol! Precisament l'altre dia va veure una pàgina jo havia deixat perquè s'hi posés el gat (vés per on, li agrada posar-se sobre un retall de diari) i la Queralt em va dir que perquè no li havia donat si sortia no sé quin futbolista! (era un diari de feia temps, abans que comencés a donar-li).
Delegada d'escola verda
La Queralt em va explicar que li havien assignat l'encàrrec de ser una de les delegades d'escola verda de la classe i m'explicava què implicava ostentar aquest càrrec tot dient que li agradava molt anar a reunions (i és que una de les funcions era la d'assistir a reunions amb la resta de l'alumnat i el professorat en relació a aquest tema).
Els missatges de mòbil de la Queralt II
La Queralt em va contestar un missatge que jo li havia escrit a la meva mare i ella l'havia llegit: "Quan torni li diré guapa".
Bé, és només que m'emociono una mica quan em diu aquestes coses...
Els missatges de mòbil de la Queralt I
L'altre dia la Queralt em va escriure aquest missatge des del mòbil de la meva mare: "mama, la mami esta fora, ja se que esta va amb accent pero no se com es fa" i és que tinc la mania de corregir-li totes les faltes (si més no, de dir-li com s'escriuen les paraules (evidentment se me n'escapen, que jo també en faig!!!).
divendres, de novembre 2
Tinc el bloc abandonat ... La Queralt s'està fent gran i tot i que continua fent-me petar de riure amb els seus comentaris, cada vegada més incideixen en la seva esfera íntima i privada, per tant, no em considero legitimada per publicar-ho. Arrel d'aquesta transició seva, vaig plantejar-me de deixar-lo però em sembla massa dràstic ... de moment, esperaré...
dilluns, de setembre 3
El camí de Santiago
Diumenge: després d'haver passat la nit al tren, a
les 8 del matí, arribem a Sarria i
caminem amb les mínimes parades per descansar i recobrar energies fins que a
quarts de quatre de la tarda arribem a Portomarín:
22,5 km . Tots els albergs privats estan plens, però sortosament, a les cinc de la tarda,
habiliten un alberg “ d'urgència” en el qual ens hi podem acomodar. Aquest
encantador poble ens delecta amb una mostra de balls folklòrics.
Dilluns: abans de les 8 del matí, comencem a
caminar entre la boira i la resta de pelegrins fins a Areixe (Ligonde): 14
km . Arribem prou d'hora com per poder tenir lloc en l’únic
petit alberg que hi ha i descansem tota la tarda en un paisatge idíl·lic.
Dimarts: Ens alcem encara de nit i iniciem la
caminada fins a Melide: 22 km . L’arribada a aquesta
ciutat resulta més feixuga ja que el polígon que hi ha just abans no és massa
encoratjador.
Dimecres: recorrem 14 km fins arribar a Arzúa. Fem cua per gaudir de la màgia d'aquest alberg municipal, la familiaritat del qual ens permet aprofundir amb la resta
de caminants.
Dijous: Gairebé a les sis del matí comencem la
ruta fins a Pedrouzo: 21 km . Il·lusionades per
haver finalitzat amb èxit la penúltima etapa, cantem, riem i juguem amb tothom
amb qui ens trobem.
Divendres: Abans de les sis del matí i
acompanyades per la pluja, enfilem el camí fins arribar, just abans de la missa del pelegrí/na a les dotze, a Santiago de Compostela: 19 km . Aquesta ciutat és senzillament
embriagadora.
Tot, amb les nostres maletes a coll, sense cap
queixa per cap de les dues i acompanyades de les nostres pròpies converses i de
les trobades intermitents de les coneixences que hem fet durant el viatge.
Nota de l’autora: Els kilòmetres varien en funció
de les diferents guies consultades. En el fons, és el que té menys importància
...
dimecres, d’agost 15
La finura
- "A mi no em va l'estil de ser fina" M'ha contestat la Queralt quan li he dit que posar la pota sobre el seient no era massa escaient per una noia fina.
Filosofant
-"A vegades penso que, quan jo em mori, què serà de la meva consciència?"
I la conversa continuava per l'estil, però sóc incapaç ara mateix de reproduir les paraules de la Queralt, que, cal dir-ho, eren prou interessants.
Parlant d'algú que gestiona una casa de colònies
- "És dur començar de zero en una casa de colònies, eh? I si no guanyes prou?"
dilluns, de juliol 23
No només patim les mares
Ahir vaig deixar la Queralt a casa una amiga i, de tornada a Girona, em va voler trucar per assegurar-se que havia arribat i no m'havia quedat atrapada a la carretera com estaven anunciant a les notícies degut a l'incendi de la Jonquera. Ella, tossuda, em va fer fer algun soroll característic de la casa perquè es "malfiava" i creia que li ho deia per no fer-la patir! Fins i tot em va fer posar-li el telèfon al gat perquè miolés!
El millor elogi
En una conversa en la qual jo manifestava la sensació de no haver tocat massa bé en un concert, la Queralt va saltar: "Mama, jo no em vaig ni enterar que tocaves tu i si ho haguessis fet malamet me n'hagués adonat, això vol dir que tocaves igual de bé que tothom!"
dilluns, de maig 21
dijous, de maig 17
Les colònies
El dilluns dia 21 de maig, la Queralt marxa de colònies amb el col·legi, doncs bé, el dilluns dia 13 ja tenia totes les coses preparades i ja em demanava la maleta per posar-ho tot a dins!
Confessions
- "Amb la mami és amb la única persona amb qui em puc desfogar" em va comentar la Queralt.
- "Per què?" Vaig demanar jo, intrigada.
-" Perquè es queda allà, així, i no diu res i m'escolta, i no tothom és així! A més, oi que t'ho explica tot? Doncs a mi em va bé perquè així no t'enfades tant!"
Nota de l'autora: La mami és la meva mare, és a dir, la seva àvia materna, i quan deia que jo no m'enfadava tant, es referia a que si m'ho explica a mi la meva mare, sembla com que es minimitzen els efectes!
Un amic que ens vam trobar pel carrer li va preguntar a la Queralt si havia acabat la col·lecció de l'àlbum de les Monster High. Quan ella va respondre afirmativament, li va preguntar quina feia ara, i ella va respondre ben espontània:
- "D'emocions!" I va continuar explicant que per exemple feia una fotografia quan estava contenta, una quan estava trista ...
Davant la meva cara de pasta de moniato, la Queralt em va comentar que s'ho acabava d'inventar!
dilluns, d’abril 9
El cavall
Juntament amb la meva mare, li vam regalar a la Queralt un teclat digital pel seu aniversari, amb el qual està constantment tocant i aprenent cançons. Davant d'aquesta situació, li vaig comentar: "T'agrada, no? Oi que és el millor regal que et podíem haver fet?"
-"Bé, em podíeu haver regalat un cavall, però "buenu"! va respondre ella!
Perquè escric menys?
Hi ha coses que no puc posar, no perquè no vulgui (de fet me'n móro de ganes!) sinó perquè la Queralt "m'ordena" que no les pengi, que un dels seus tiets el llegeix!
dijous, d’abril 5
dissabte, de març 31
El cansament descansa
El cap de setmana abans de les colònies del col·legi, la Queralt anirà de viatge amb una tieta seva, i quan li vaig comentar que potser estaria cansada va argumentar que no passava res, que durant la nit de les colònies ja descansaria, perquè és clar: "Quan més et canses més descanses" va dir amb tota la raó del món!
La gallina
Un dia d'aquests en el qual la Queralt estava menjant pollastre a casa (de tant en tant li cuino carn!) va dir que quan en menjava, ella s'imaginava la gallina morta, que és clar, estaven així arronssades quan les mataven i per això el pollastre té la forma que té!
dimecres, de febrer 8
dimarts, de gener 31
Santa innocència
Li vaig explicar a la Queralt que havia comprat les entrades de "Anna Roig i l'ombre de ton chien" per Internet i ella va preguntar: "I com vas posar la targeta a l'ordinador?"
:-)
:-)
divendres, de gener 27
Lluna plena
En una conversa amb una altra mare ella va comentar alguna cosa de les 12 de la nit i la Queralt va preguntar:
-"Hi havia lluna plena?"
-"No ho sé!"
-"Ah! És que .. . A les 12 de la nit, quan hi ha lluna plena, és un bon moment per fer una gran festa ..." va cantar la Queralt.
Nota de l'autora: Aquesta és una cançó de la Lila del Club Súper 3 que a la Queralt li agrada molt.
dijous, de gener 26
dimecres, de gener 25
Anar sola
La Queralt ja fa temps que em demana d'anar sola al col·legi o a casa als avis. Doncs ahir va ser la primera tarda que va sortir de l'escola sola i va anar a casa als avis (a uns vuit minuts) completament sola. Això si, vaig demanar que em truquessin quan arribés ja que jo estava treballant i reconec que ben neguitosa!
dissabte, de desembre 31
dissabte, de desembre 24
dissabte, de desembre 17
El vent
Un d'aquests dies en què va haver-hi una gran ventada que em va revolucionar la terrassa, li vaig comentar a la Queralt que el vent s'havia endut l' "ule" que tenim damunt la taula i ella va respondre:
-"És igual, era molt lleig!"
dimecres, de novembre 23
La tele
- "Queralt, vull modificar el menjador però no sé com fer-ho, em pots ajudar?"
- "Molt fàcil! Posa-hi una tele !"
dimecres, de novembre 9
El feis
Ahir la Queralt em va anunciar que a tres quarts de set havia quedat amb X pel feis!
Quan jo, a l'hora concertada, arribava de treballar, ella impacient deia: "està fent tard ... són i 47 ..." Més tard, gràcies a un amic en comú, va saber que la mare de l'altre no l'havia deixat connectar-se...
Nota de l'autora: El feis és el facebook
Quan jo, a l'hora concertada, arribava de treballar, ella impacient deia: "està fent tard ... són i 47 ..." Més tard, gràcies a un amic en comú, va saber que la mare de l'altre no l'havia deixat connectar-se...
Nota de l'autora: El feis és el facebook
dimecres, de novembre 2
Un termòmetre pel gat
L'altre dia el gat no es trobava gaire bé i la Queralt em va demanar si li podia posar el termòmetre. Jo li vaig respondre que no en trauríem res donat que desconeixia quina és la temperatura habitual dels gats. La veterinària en potència anava exclamant la seva evolució: 36!37!38! Com que jo estava enfeinada no vaig poder comprovar com li posava ni com ho anava fent.
dijous, d’octubre 27
La millor amiga
Un dia, parlant de les amigues (perquè ara la millor amiga és una, ara és l'altra..): No sé per a què serveix la millor amiga, perquè jo jugo amb totes!
diumenge, d’octubre 9
Independitzar-se?
La Queralt diu que als 18 anys ja vol viure fora de casa, amb les amigues, o les parelles o el que sigui arribada l'edat ....
Les noves tecnologies
Blackberry, network (suposo que ho escric bé...) són els "petits" objectes que em demana la Queralt dia sí, dia també.
Presumint
La Queralt està molt presumida, davant del mirall s'hi està més estona que jo, em demana que li guardi la meva roba per quan sigui gran, em demana que li guardi un bolso concret per quan vagi a la universitat, es vol planxar els cabells i em demana que li compri una planxa però també de cop demana espuma perquè se li arrissin etc.
Noves maneres de parlar
Ara la Queralt per comptes de dir "d'acord" diu ok però no pronuncia "oquei" sinó "oc"!
dilluns, de setembre 12
La il·lusió de començar l'escola II
La Queralt estava tan emocionada per començar el col·legi que va posar una fotografia de la seva classe a la tauleta de nit encarada per tal que un cop estirada la pogués contemplar.
La il·lusió de començar l'escola
Una setmana abans de començar l'escola i a resultes de trobar-se amigues el dia que vam anar a pagar els llibres, la impaciència de la Queralt desbordava a tothora. Va arribar a dir-me que la nit abans no li ho diguéssim, ja que sinó, va dir, no podria dormir.
divendres, de setembre 9
diumenge, de juliol 31
El joc dels gats!
Això la Queralt no vol que ho escrigui (ella sap que tinc aquest blog però dubto que l'hagi mirat mai) però em va proposar de jugar a "gats"!!!
Vergonya?
Mentre la Queralt estava fent l'animal al pati de casa la meva pare i el meu pare (on davant hi ha una gran col·lecció de pisos amb els respectius balcons) em va dir: "si hi ha alguna persona, avisa'm"
Les "coses!" com són i com volem que siguin!
La Queralt explicava una cosa "d'ahir no l'altre" i jo la vaig rectificar que no, que es deia "abans d'ahir" i ella em va raonar que no, que abans d'ahir podia ser qualssevol dia d'abans d'ahir, en canvi, "ahir no l'altre" era exactament el dia anterior a l'ahir. Jo creia que en temes de correcció catalana era força entesa, però la veritat que ara dubto d'això i més!
dimecres, de juliol 20
La nena ocupada
Quan li vaig anunciar a la Queralt que li havia enviat un e-mail em va respondre: "D'acord, el miraré quan pugui".
Nota de l'autora: Sembla que té la síndrome de la gent adulta...
dimecres, de juliol 13
Les llaminadures del cinema
Ahir vam anar al cinema beneficiant-nos de la gratuïtat que permeten les targetes del diari, i tant el meu germà com la Queralt van aprofitar per comprar-se llaminadures. Tot parlant, la Queralt va dir que sempre se les acabava totes però que: "Només un dia em van sobrar xuxes i va ser el dia que feien Piratas del Caribe, perquè estava més per la pel·lícula!" I és que, ja ho he comentat en altres ocasions, la Queralt és una fanàtica d'aquests!
Semblança evident
És molt evident, per molt que ni la Queralt ni jo ho veiem, que ens assemblem força. A més a més, a ella no li agrada gens assemblar-se a mi i es veu obligada a rectificar la seva negativa quan passen fets com els següents: En un mateix dia, no fa massa, 3 persones de 3 llocs diferents ens van dir que ens assemblavem molt. Un altre dia, quan marxavem d'un concert, un noi ens va aturar expressament per dir-nos: "Sabeu que us assembleu molt?". Inclús un dia, fa temps, una amiga va veure la meva filla (sense mi) i li va preguntar: "Tu ets la filla de la Maria, oi?".
El sol
Estàvem a la platja i vaig comentar que el sol ens tocava molt. L'explicació de la Queralt va ser: "És que a més el tenim just a sobre" .
Primer dia de casal
El primer dia de casal li vaig preguntar a la Queralt si estava nerviosa, va comentar que si però també va afegir "jo tinc facilitats per fer amigues. Crec que em ve de tu..."
La filla que afalaga la mare
- "Estàs molt guapa amb els cabells així..."
Els afalacs, quan vénen de la teva filla, són més que afalacs!
Els afalacs, quan vénen de la teva filla, són més que afalacs!
divendres, de juliol 8
L'àvia mami
Ahir, que vam anar a veure la cosina de la Queralt que havia nascut la tarda anterior, ella va estar una bona estona parlant de la preocupació que li despertava el com li diria la petita a la meva mare. La Queralt li diu mami i ella deia que es clar, si la cosina li deia àvia o iaia, ella es confondria perquè es clar, està acostumada a dir-li mami i ....
El mini de menjar
- "Així que avui has menjat un mini, no?" Li pregunto a la Queralt que ha anat a esmorzar amb l'àvia.
- "Si, però un mini de menjar eh?"
Nota de l'autora: La Queralt fa la broma per la meva obsessió actual de veure minis pel carrer (degut al joc).
- "Si, però un mini de menjar eh?"
Nota de l'autora: La Queralt fa la broma per la meva obsessió actual de veure minis pel carrer (degut al joc).
L'adolescència
-"Adolescència vol dir fer el que et dóna la gana?"
-"No..." (i ric)
-"A quants anys pots?" (fer el que et dóna la gana, es referia)
-"Als 18, què pots?"
Continuació de la conversa (més o menys)
-"És que jo viuré amb X ... en una masia ... però no pateixis que ja et deixaré venir ..."
-"I com ho pagaràs als 18 anys?"
-"Ja m'espavilaré ...!"
-"No..." (i ric)
-"A quants anys pots?" (fer el que et dóna la gana, es referia)
-"Als 18, què pots?"
Continuació de la conversa (més o menys)
-"És que jo viuré amb X ... en una masia ... però no pateixis que ja et deixaré venir ..."
-"I com ho pagaràs als 18 anys?"
-"Ja m'espavilaré ...!"
diumenge, de juliol 3
Els cognoms dels gat
La Queralt ha proposat que els cognoms d'en Sol (el gat) siguin "Sol" i "Solet".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)