Passen vint minuts de les cinc de la tarda. Vestuaris de l'escola de dansa. La Queralt ja està vestida. Jo l'espero assentada a la banqueta. Li trec l'agenda per mirar quins deures té. Ens entretenim amb un joc de la seva agenda. S'apunten 3 nenes més que hi ha allà. Jo ajudo a la Queralt perquè les altres nenes són un any més grans i van més ràpid. Una nena em pregunta: "Ets la seva mare?". La meva resposta és afirmativa. Ella confessa: "que guai! la meva mare no em vol ajudar!"
2 comentaris:
Hi ha famílies que "aparquen" els nens a les activitats extra-excolars, i "ja que pago que se n'encarreguin els monitors". El meu fill gran fa hoquei i la Magda (la seva mare) sempre que pot va a cordar patins, a ell i a d'altres de l'equip, i jo sempre que puc el vaig a recollir.
Endavant, compartir aquests moments ens connecta amb els fills
marieta, no saps que bé m'ho he passat llegint el teu blog!! m'encana!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
snow
Publica un comentari a l'entrada