dijous, de maig 14

La mort

La Queralt l'altre dia em va parlar del Titànic (el seu tiet és un apassionat desenfrenat de la història del Titànic) estava preocupada perquè deia que havia passat de veritat i que havia mort molta gent; a mi, molt cansada d'escoltar per part del meu germà dia si dia també la tragèdia del Titànic, no se'm va ocórrer res més que explicar-li que "El niño del pijama de rayas" que havíem vist feia poc, també havia passat de veritat i que hi havien mort moltes més persones; ella va començar a fer-me preguntes com ara: "Però això ara no passa oi mama?" "Malauradament si, però en altres països" va ser la meva resposta "I com és que no ho veiem?" "I com és que passa això mama?" Una infinitat de preguntes en diferents moments del dia, que em deixen entreveure que ella hi va donant voltes.
A més a més, aquests dies al cotxe li poso als Beatles, i també no se'm va ocórrer res més que fer-li un petit resum de la seva història (breu i incomplert per cert!) i va estar llarga estona (i també diversos dies), preguntant-me com havien mort els que ja estaven morts i perquè i quan i ... i ...

1 comentari:

Quim Plana ha dit...

Es la realitat de la vida… i tant!, però hi ha coses que nosaltres no entenem, no podem pretendre que ells (els nens) ho entenguin. També val a dir que no cal amagar la realitat!
L’Alba, la meva filla, quan va morir la seva avia materna, també va estar molt temps fen preguntes com… “Perquè la gent bona es mor?”, “On és ara l’avia?”, “No la veure mai mes?”, “que no ens estimava? que hagi marxat”... un mal son... no saps que contestar!!
Li vaig dir que havia marxat a un lloc màgic on la gent que hi va, estan molt be, que ens esperava allà per tornar-nos a trobar… buuuffff surts d’un foc i caus a les brases!!!
El següent raonament… “papa saps, em vull morir!… així veure la iaia i a mes estaré molt be allà aquell lloc màgic!” ostres després era jo que i donava voltes.
La sort, és que son temporades! :-)