Quan estàvem a punt d'arribar a casa, la Queralt ha canviat bastant ràpidament d'humor, de cop s'ha posat a queixar i a ploriquejar per tot, sense que vingués a to, m'he aturat, m'he posat a la seva alçada i li he preguntat què li havia passat al col·legi, la seva primera reacció ha sigut negar-ho, però acte seguit m'ha reconegut que si, que avui ha tingut molta enveja de totes les nenes i nens de la seva classe perquè ella era la única que anava en màniga llarga i havia passat molta calor!
Més tard, un cop ja a casa, m'ha repetit que tenia molta enveja d'una nena de la seva classe perquè tenia molts vestits d'estiu i molt frescos i que ella no en tenia cap; hem anat les dues al seu armari a fer un repàs, i d'un vestit que li vaig comprar no fa gaire i que és d'estiu m'ha dit: "si que m'agrada i si que és d'estiu, però no és fresc!" Ara em falta esbrinar què significa "fresc" i és que quan li vaig comprar aquest vestit, em vaig assegurar que li agradava, ja que sinó tenim problemes....
1 comentari:
He descobert per casualitat el teu bloc, i penso que la teva filla, quan sigui gran s'adonarà encara més de quant l'estimes i l'has estimat!! És molt maco que estiguis tant pendent d'ella i de les seves actuacions/emocions a cada moment. Sembla un vincle molt fort, pròpi només de persones que lluiten per tenir una vida com volen.
FELICITATS! i continua fent aquest diari tan particular... és PRECIÓS!!!
Publica un comentari a l'entrada