Trossets de la vida d'una mare de 27 anys i la seva filla de sis

Juny de 2008

Talment com a l'anunci: "Dormir com un nen"

Aquesta nit no l’he dormit seguida, la meva filla, ha vingut amb la llanterna dient que no podia dormir, que tenia un mal son, ha vingut unes quantes vegades, recordo molt vagament els fets, jo estava ben adormida, hi ha hagut un moment que ha dit que s’havien acabat les piles de la llanterna, després ha dit que que volia dormir amb mi, després que si jo podia obrir un llumet (petit, que té l’habitació) total, que arribes a la conclusió que el teu descans, a voltes, no depén només de tenir un bon coixí, un bon matalàs o tenir facilitat per poder conciliar el son aviat, sinó que molts dies, per bé o per malament, depén de com dormi la teva filla, i jo no em puc queixar! La Queralt va a dormir pràcticament sempre a les 9, just després del o dels contes, quan jo li dic, i agafa el son de seguida, però si s'aixeca per anar al lababo, te n'enteres! Si té un mal son, te n'enteres! Si cau del llit, i tant si te n'enteres! Sobretot si fa els xiscles que un dia em van despertar ben esverada!

Les tardes a casa

La pluja d’ahir ens va obligar a quedar-nos tota la tarda a casa, tornant de l’escola, la Queralt anava amb les mallorquines, i es clar s’estava mullant molt i ella (per variar) es queixava, doncs vaig agafar-la a coll una estoneta, ella portava les sabates a la mà, i jo el bolso penjat en una banda, en l'altre el paraigües i la meva filla, quina incomoditat! I com em pesava!Al final la vaig fer baixar perquè no podia més però la tossuda preferia anar descalça pel carrer que tornar-se a posar les mallorquines, ja que deia que estaven molles! Total, que al arribar a casa, entre els jocs (“Quién es quién”, “Los monos saltarines”, el CD........) jo anava notant un cansament general bastant pesat, els braços em feien molt de mal....... tu diràs! Ja no tinc 18 anys i la meva filla ja deu vorejar els 20 kilos!! Hi va haver un moment de desbordament quan la Queralt de cop volia muntar la cabana, volia anar amb patins, volia agafar no sé què de no sé on, volia.......i volia.......... jo em vaig posar a muntar la cabana que està gairebé trencada i que ocupa massa espai, la Queralt va patinar un minut i després em va deixar els patins sobre el llit (perquè encara que jo li digués que els traiés 20 vegades no em va fer cas!) jo suava muntant, i anava veient més trastos per aquí i més trastos per allà. De cop, cansada ja de tot, la Queralt va agafar una trompeta de joguina que té i es va posar a la terrassa a incordiar el personal, anava bufant ben fort, per molestar , al principi la vaig deixar fer, però com que em va arribar a molestar a mi i tot la gran bufera que primer agafava i que posteriorment deixava anar molt impetuosament, vaig acabar per dir-li que es busqués una altra distracció.

En dies com aquest són els que penso que una filla pot arribar a donar més feina que quan té germans, que almenys es distreuen junts!

Tot el que desitja una filla i més....

La Queralt, últimament s'ha obsessionat en tenir una mascota, primer em demanava un gos, dia rera dia, jo li argumentava calmadament les raons que ens impedien de tenir un gost al nostre pis de 49 m2, i un dia, amb molt de seny, va dir que ja entenia perquè no podíem tenir un gos: "perquè a la terrassa no hi ha lloc per a ell" però ella m'ha continuat insistint, fins arribar al punt de fer-me plantejar seriosament quina mascota podriem tenir al pis, jo li dóno idees quan vol que parlem del tema, ara un peix, ara una tortuga, ara uns cucs de seda, ara un canari, bé..., de moment puc estar tranquil·la, entén que fins que no arribi el seu sant (8 de setembre) no hi haurà mascota, i amb sort ja se n'haurà oblidat, tot i que verbalitza sovint que té ganes que arribi el seu sant (entenc jo que per el regal, que en aquest cas, seria una mascot)

El que em va sorprendre un dia va ser quan em va dir que volia una Nintendo, i de seguida, va posar-me entre l'espasa i la paret afirmant que "o la mascota o la nintendo" i es clar, costa estar constantment negant tot el que la teva filla et demana, que de fet, es passa el dia demanant, quan anem per al carrer, per exemple, demana als reis totes les coses exposades amb molt d'enginy als aparadors (encara que sigui dia 8 de gener, ella ja demana per els reis de l'any vinent) i a més mai estar contenta amb el que té, encara que ella gairebé no hi càpiga a l'habitació de tantes andròmines que hi té, diu que s'aborreix i que no té joguines maques, i es que es clar, jo, la seva mare, em limito a comprar-li contes, no només per a què agafi afició a la lectura sinó també perquè explicar sempre els mateixos contes em resulta al final una mica avorrit!