dimarts, de juny 17

Costa fer el primer pas...............

Amb això de les noves tecnologies encara no m'hi aclaro gaire jo! hi estic entrant lentament.......(potser massa i tot! però com diu un refrany "Més val tard que mai!")Ja feia un temps que jo sentia a parlar dels blogs (menys mal no?) inclús havia intentat visitar-ne algun, amb forces dificultats, la veritat sigui dita, però en cap moment des de la primera vegada que vaig tenir coneixement de la seva existència fins fa ben poquet temps - més endavant ho explico amb pèls i senyals - em va passar pel cap de crear-ne un de propi ! Tot va començar per un excès d'e-mails col·lectius entre 8 dels meus 9 germans, en un parell de setmanes no paràvem d'escriuren's i de dir-nos tonteries els uns als altres, molt divertit la veritat, i a més, em vaig sorprendre de la gràcia que tenen alguns dels meus germans (no és que mai no ens haguéssim enviat e-mails, però suposo que aquesta vegada em vaig fixar més en el contingut que en el continent, o simplement, les meves germanetes - no tant petites ja!- i els meus germans s'han anat fent grans i han anat adquirint habilitats d'expressió escrita)En fi, jo, vaig proposar de crear un blog en el qual hi tinguéssim tots accés amb la finalitat de poder escriure-hi el que ens convingués i els altres, de manera totalment voluntària - a diferència dels e-mails, que encara que no ho vulguis, el rebs!- hi poguéssim accedir i escriure el que ens vingués de gust sense colapsar-nos les bústies de correu electrònic.Això va provocar un debat: els uns deien que havia de ser una cosa seriosa i formal, res de tonteries, els altres estàvem a favor de fer-ho més familiar i informal, que de fet, és el que som, familiars!Total, que el blog ja està creat però encara hi ha alguns germans que, o bé no s'han inspirat o bé no s'han dignat a moure un dit per tal de donar senyals de vida!I ... al cap de pocs dies del naixement del blog dels Arxer Fàbrega ... jo em vaig il·luminar!! Perquè necessitava plasmar per escrit i compartir tots els progressos de la meva filla Queralt, totes les anècdotes, totes les enrabiades, les preocupacions, tot el que feia referència a fer de mare - amb 27 anys (que avui en dia ........és...............diferent, jo crec!) d'una filla de 6 anys, en ple desenvolupament de la seva personalitat, fet que implica un esforç educatiu constant i important!No és que no ho comparteixi amb, per exemple la resta de mames del cole o companyes d'altres llocs o amigues o amics que de tant en tant em pregunten per ella, és més que això, és la necessitat de no deixar oblidades aquestes inquietuds en el meu trist diariet ( i tant trist! que cada dia té un format diferent! ara una llibreta, ara un tros de paper de no sé on...) Feia dies que barrinava això del blog, però no sabia pas ni com carai posar-m'hi! Sinó era la mandra, era la son, sinó la impossibilitat de trobar alguna pàgina per saber com es fan....... però en fi, avui dia 17 de juny de 2008, he creat el meu blog, un blog a on narraré per a qui vulgui,petites historietes, que a a voltes semblaran insignificants, però en alguns moments seran trepidants! Moltíssimes gràcies!

Cap comentari: