19 de juny de 2008
Últim dia de col·legi per a la gran majoria de nenes i nens, entre elles, la meva filla Queralt.
Ella no va fer grans estralls, com la meva cosina o el meu germà, que van plorar entristits perquè s'acabava "el cole", només va esmentar el pica-pica que havien fet al matí i va deixar clar que ella volia feina (entenent com a feina, deures) i que no li n'havien posat.
No sé si acaba de ser gaire conscient que l'any vinent comença una etapa ben diferent, ja que començarà l'etapa obligatòria, és a dir, primer de primària! Com passa el temps!
Ella no va fer grans estralls, com la meva cosina o el meu germà, que van plorar entristits perquè s'acabava "el cole", només va esmentar el pica-pica que havien fet al matí i va deixar clar que ella volia feina (entenent com a feina, deures) i que no li n'havien posat.
No sé si acaba de ser gaire conscient que l'any vinent comença una etapa ben diferent, ja que començarà l'etapa obligatòria, és a dir, primer de primària! Com passa el temps!
Tindrà unes altres mestres (ha tingut 3 anys seguits la mateixa tutora) entrarà per una altra porta, la porta dels grans, tindrà un tracte diferent per part dels professors i jo també ho notaré, perquè tindré més feina: educar-la intensament (ara és l'edat clau!) i ajudar-la a fer els deures, amb molta paciència (m'imagino) i així recuperar, amb més o menys mesura els meus anys d'estudiant, i això per una banda fa gràcia, perquè m'endinsaré en els meus records però per l'altra em fa mandra, ja que hauré d'invertir-hi més temps.
La Queralt s'em fa gran...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada