El pas del temps

-"Passa molt ràpid el temps! Me n'he adonat ara!" va dir la Queralt enmig d'una conversa amb mi en la qual parlàvem que per la festa de Nadal del col·legi els de primer fan un espectacle que ella havia fet l'any passat....

Petites confusions...

A l'hotel, una de les meves germanes, que compartia habitació amb la Queralt (ja que ella va deixar molt clar des del principi que no volia dormir amb mi...) li va dir: "Deixa les claus a l'entrada" i la Queralt, ben obedient, les va deixar a l'entrada tal i com li ho havien demanat, però a l'entrada de l'habitació!!!!

Les amigues

"La x m'ha dit que no volia ser la meva amiga i no sé perquè ..." I no semblava massa preocupada!

Acupat

"Acupat" posava en el paper que la Queralt ha posat just davant la porta del lavabo...

"De viatge"

La Queralt sap que aquest cap de setmana marxem "de viatge" (segons ella) i està ben emocionada, cada dos per tres parla de l'hora que marxarem, de quan farem la maleta, de a quina hora l'aniré a buscar al col·legi, que a quin hotel anirem, que ella vol anar a un hotel de "luxe" de cinc estrelles, etc ...

Els dictats

Cada setmana la Queralt ha de repetir tres vegades un dictat en català com a deures del col·legi, jo sempre el corregeixo i li poso el número de faltes, un dia que només en va fer tres i jo vaig dibuixar una cara de contenta, ella va voler escriure: "Iupi!" I és que hi ha dies que realment progressa exquisidament, ahir, per exemple, quan vaig haver acabat de corregir el dictat a la Queralt, me la vaig mirar amb cara de felicitat i ella va començar a saltar contenta perquè havia captat que no havia fet cap falta, les dues ens vam unir uns instants felicitant la seva destresa i aplicació!

Innocent preocupació

Al col·legi de la Queralt ja estan fent la campanya de Nadal i ella em va dir que havien de portar llet que no fos desnatada i un pot d'oli, quan ho vaig agafar i li ho vaig ensenyar em va dir tot mirant l'oli i amb cara de preocupada: "No el necessites, oi?"

Anar al col·legi amb sabatilles

Aquest matí ja estàvem baixant les escales del pis que la Queralt s'ha adonat que anava amb sabatilles!

L'entrepà

La Queralt ahir es va deixar l'entrepà, jo vaig poder anar a comprar-ne un i portar-lo cap a col·legi just abans que sortís del pati, vaig aprofitar la ocasió per escriure-li una noteta a dins; el primer que em va dir quan la vaig anar a buscar a col·legi va ser: "Molt bo l'entrepà!" "I has vist la nota?" "Sííí! Però l'he perdut!" I seguidament em va recitar paraula per paraula tot el que hi posava explicant-me que l'havia ensenyat a les seves amigues i tot!

Guardar molt bé els secrets

La Queralt té, entre d'altres, una gran virtut: És capaç de guardar molt bé els secrets, ja des de sempre ho ha demostrat, avui, explicant-me que al col·legi per Nadal ens feien una sorpresa i que havia d'anar vestida de color verd, davant la meva pregunta: "Que fas d'arbre de Nadal?" em contesta sense vacil·lar: "Aaah!".

Un altre exemple s'ha donat també avui quan m'ha preguntat: "La mami (la seva àvia materna) ho sap?" i és que volia parlar amb ella del cap de setmana següent durant el qual uns quants membres de la família anirem a passar uns dies a la muntanya, però abans volia assegurar-se que ho pogués fer, i és que fa qüestió d'uns mesos, els germans per celebrar el seu aniversari de casament, vam regalar a la mare i al pare un cap de setmana en una casa rural, i és clar, li vam dir a la Queralt que era secret i que no podia dir res!

Un dia al tren

L'altre dia una senyora em va dir: " A tu et conec, d'un dia al tren, tu tens una filla, no? Molt simpàtica, per cert"

I jo vaig continuar la conversa: "Sí, però el tren amb ella l'agafo molt de tant en tant, tot i que potser la tens vista perquè ella alguns dies entre setmana si que ve a Girona amb tren"

I ella: "No, però t'estic parlant de... fa uns tres anys! Ella anava amunt i avall del vagó xerrant molt"

Resum: Aquesta senyora s'enrecordava d'un dia que la Queralt i jo havíem agafat el tren tornant de Barcelona i ella, amb 3 o 4 anys, no va passar gens desapercebuda! M'enrecordo perfectament d'aquest dia, perquè jo vaig acabar passant una mica de vergonya i tot perquè gairebé tothom ens mirava i reia i parlant amb aquesta senyora vam arribar a la conclusió que per qüestions d'edat (de la Queralt) tot quadrava!"

El remolí rodolí

Tot pentinant-se la Queralt va dir: "Tinc un rodolí!" referint-se al remolí!

Patir per no res!

-"Mama, tinc el rellotge de sorra al "cole", t'ho dic perquè no pateixis!"

Com si mai m'hagués vist patir per alguna cosa!

El cargol

Ara a casa també hi tenim un cargol, i és que arreu on va, a la Queralt li agrada emportar-se quelcom de record, el va posar en un pot amb el corresponent tall d'enciam: "Tenim molts animals ara!" referint-se al grill, a l'aranya i al cargol!

Qualsevol cosa pot ser una bareta màgica

La Queralt va arribar l'altre dia a casa amb un llapis a dins la bossa imitant no sé què de la televisió, així guardava la seva bareta màgica fins que se li va trencar...

Els llums de Nadal

-"Ja sé perquè posen els llums de Nadal al carrer, perquè quan anem a dormir i és clar, no hi haurà els fanalets encesos..."

Els vells temps

-"M'he enrecordat dels vells temps, que em deien Queralt catedral, Queralt pardal..."

Es referia als "nens" (que no nenes) de la seva classe i que no li agradava gens...

El grill III

-"Ara no sabem qui es menja l'enciam, si l'aranya o el grill".

-"Ah! També tenim una aranya?"

-"Sí" afirma rotundament la Queralt

La revista de les joguines

-"A nosaltres no ens donen mai la revista dels reis" em diu la Queralt un dia tornant de casa als seus avis, on sí que ja l'han rebut i se la va ben mirar.

-"Mama, posarem un cartell a la bústia que digui que volem la revista, vale?"

El pollet

- "Tinc una idea: agafem un ou, busquem algo amb molta escalfor i així sortirà un pollet!" va proposar la Queralt quan em va veure obrint la nevera...

Els xiclets

-"Jo sempre en vull dos, de xiclets"

Els cromos

Un dia que la Queralt es va llevar sola i molt aviat, quan em va veure em va preguntar: "Puc dormir més? Ai no! Que vull els cromos!"

I és que em va demanar uns cromos i jo li vaig dir que se'ls havia de guanyar, si es vestia, es feia el llit, es pentinava, esmorzava i es rentava les dents sense que jo li ho hagués d'advertir milions de vegades com passa sovint, es podria comprar els cromos que ella volia amb els seus diners!

El grill II

-"Vaig a mirar si encara hi ha el grill..."

-"No, ja no hi és" Li anuncio jo ja que a la paret on solia romandre ja no hi era.

-"Sí, mira, està al tub gris!"

-"Li podries donar de menjar!"

-"Molt bé, li preguntaré a la professora què mengen, li diré que tenim un grill a casa, bé, que va entrar ell"

L'ordinador

-"Mama, quan et compris un ordinador, jo et compraré el teu amb els meus diners, vale?"

Rosa, la nina

Ara la Queralt fa cas a una nina que té de fa temps (i és que mai juga amb nines) i avui, quan l'he anat a recollir al col·legi ens hem aturat una estoneta a parlar amb una amiga meva que ens hem trobat i al despedir-nos la Queralt ha dit: "La Rosa (després de canviar-li el nom unes quantes vegades) haurà vist que arribo tard i serà per culpa teva!"

"La cavalla"

-"Sóc la teva cavalla" va dir-me l'altre dia la Queralt saltironejant per tota la casa, movent el cul imitant-ne la cua i fent voleiar els cabells, s'hi va estar una bona estona imitant aquest animal!

Tele cinco

-"Mama, tenim tele 5? Perquè també hi fan "Patito feo"!

-"Ja ho sé, ja ho vaig veure en un diari i vaig pensar en tu"

-"A quina hora ho fan? Ho saps? Ho miraré eh? El cap de setmana quan tu encara estiguis "rrrr" (imitant el soroll del ronqueig)

I al mateix dia, al arribar a casa, gairebé a les 22 hores de la nit, la Queralt obre la televisió per comprovar si fan aquesta sèrie que es veu que li agrada tant, i és que ja ha assumit que no ho podrà mirar per el disney channel perquè no comprarem la TDT...

Les barraques

-"Tu treballaràs a una barraca?" I podré venir jo també?" em pregunta la Queralt...

El grill

-"Tenim un grill que viu a casa!" Exclama la Queralt després de comprovar que el grill que vam descobrir l'altre dia a la galeria encara hi era...

Sóc baixeta jo?

-"Em sento com si fossis la meva tieta-germana!"

-"Per què?"

-"Perquè ets tan baixeta..." "Quan tenies 14 anys com eres?"

La llista de fires

Avui la Queralt se m'ha presentat amb una llista de fires!!! Només em faltava això: llista de reis, llista de regals d'aniversari... I me n'ha especificat el funcionament, quina senyal hi posaria a la que hi aniria i quina a la que no, i cal mencionar que ha dit sobretot que a la llista no hi éren totes!Que ella pujaria a més!

Ara la Queralt per dir NO em diu :"Ena, o"

El regal de la dent

Després d'obrir el regal de la dent la Queralt va observar: "Han anat al Corte Inglés!" (Sí, mira, no m'agrada gens, però la urgència del moment m'hi va ben obligar! No vaig pensar en els dinerets!!!) "Els del Corte Ingés no han pensat que els hi han robat? Ah no! Perquè posen una nota!

Dibuixos animats amb missatge

La Queralt m'explicava la història d'uns dibuixos animats que havia mirat i la seva conclusió va ser: "No importa el regal que et facin!"

Nota de l'autora: Em sap greu no recordar de què anaven però l'important és que la Queralt va captar-ne el missatge!

Els cromos i dos euros

-"Mama, diga'm d'aquestes monedes que tinc al moneder quan són dos euros que em vull cromar els cromos (de no sé què!)"

I jo, li agafo totes les monedes que sumades fan dos euros.

-"Ostres! Em quedaré sense res! Em tornaran canvi, no?"

Les dents II

- "Ells i elles (els àngels vol dir) no m'han portat res avui perquè és clar, hi ha molts nens a qui els cauen les dents!"

Els signes del zodíac

-" La x també és aquari! Ella i jo som les úniques que sabem això..."

Les marietes

La Queralt va anar d'excursió amb l'escola i va arribar amb un regal: unes quantes marietes dins l'ampolla d'aigua (com gairebé sempre, casa nostra sembla un mostruari de natura!) "I què mengen?" Li pregunto jo: "No sé, tenen panses!"

L'esquelet humà

Això d'estudiar amb les filles (o fills) rejoveneix i enriqueix, ja torno a saber el nom dels ossos del nostre cos!

Filosofia?

- "Mama, perquè existim?" Em pregunta la Queralt a les 9 del matí d'un dia que és com si fós dilluns i de camí cap a l'escola...

La dent

- "Mama, m'ha caigut la dent a mitja nit i no m'han portat res, però ja els hi faré una nota dient que no passa res, que no m'he enfadat pas!"

El dictat

Fent un dictat, hi havia una frase que deia "Anirem a St. Daniel" i la Queralt va i salta: "És veritat eh? D'excursió amb el cole hi anirem!"

El pícnic

Anant cap a Fontajau a on havíem quedat per fer un pícnic la Queralt anava dient: "Sort eh mama que vaig tenir la idea del pícnic!" I és que un dia ella va veure un senyor al riu del carrer del Carme menjant un entrepà i em va dir que li faria moltíssima il·lusió fer un pícnic, però que sobretot ho diguéssim altre gent...

I més gossos...

-"Tindrem dos gossos, un de la classe que t'agrada a tu i un de la classe que m'agrada a mi, i em faré pesada, eh?"

En Tutankamon

-"Mama, vaig veure en Tutankamon i vaig flipar!"

El gos i la mà

-"Queralt, dona'm la mà"
-"No"
-"Perquè?"
-"Oi que tu no vols un gos? Doncs jo no et vull donar la mà"

De gran vull ser...

-"De gran vull ser policia"

-"Que bé, així em treuràs les multes, no ?"

-"Si no ho has fet tu si, però si per exemple no portaves el cinturó, no" "I els gats que em trobi els portaré a la x i a la x perquè elles seran veterinàries; i serà meva, la casa de mossos, i estarà al costat de la d'elles"

Money, money, money ...

En un lloc on hi havia una bassa d'aigua plena de monedes la Queralt va exclamar: "Jo agafaria totes les monedes, si em deixessin!"

Nota de l'autora: Menys mal que com a mínim espera un permís!

Els Reis Mags d'Orient (ja?)

-"Mama, com que per reis estaré a Sant Celoni, posa una nota als reis que em portin coses també a Girona i a casa als avis!"

Al tren

Anant en tren, preveient que jo inevitablement m'adormiria, li vaig dir a la Queralt que quan arribéssim a l'estació de tren de passeig de Gràcia, em despertés, i ella al cap d'uns segons, quan va ser conscient de la magnitud de l'assumpte va demanar-me: "Val més que m'apuntis a un paper l'estació a la que pararem, perquè em penso que m'adormiré!"

Jo vull que ser més alta

-"Jo vull que creixis mama!" em va dir un dia la Queralt quan parlàvem sobre la seva alçada, és clar, si jo creixia més ella també creixeria més! És lògic!

Fer-se gran

La Queralt ahir es va encaparrar amb una sèrie nova que fan al disney channel i em va suplicar del dret i del revés que comprés el TDT, davant la meva negativa insistent va explicar-me que una sèrie en concret que feien els dilluns i que ella volia veure es podia mirar per internet, jo vaig cedir i li vaig dir que després de sopar, si s'havia portat bé, acabat el sopar etc, etc i etc, ho podríem investigar, lògicament només vam trobar un petit vídeo informatiu, i ella se'l va mirar encantada i en acabat va exclamar: "Jo no em vull fer gran perquè després ja no m'interessaran aquestes coses!"

La Mafalda

Avui li he comentat a la Queralt alguna cosa de la Mafalda (que ella sap de sobres que m'agrada molt) i m'ha preguntat si era una nena de veritat!

Un cuc!

La Queralt va voler mostrar-me una sèrie de relíquies que havia agafat a la muntanya del Montseny un dia d'aquests i que havia portat al col·legi per ensenyar-ho perquè es clar, havia començat la tardor; li vaig proposar de fer-ho a la cuina però em va dir que no, que millor a la terrassa perquè eren coses de la muntanya i farien molt de merder, així doncs va obrir la bossa i va començar a treure una per una cada peça, això és una pinya, això un aglà amb caputxa (Saps qui menja aglans? Li vaig preguntar, Sí, els porcs "sanglars", per això es diuen porc "sanglar", de aglà!"). Quan ja havia tret pràcticament totes les coses, va exclamar: "Un cuc!" " He portat un cuc a la motxilla del col·legi!"

Jo també vull ser rica de gran!

-"Em penso que de gran seré rica" Va dir un dia la Queralt com qui no vol la cosa i sense que vingués a to...

Les tietes amigues i els tiets amics

-"Aquí viu el teu tiet Jordi" Li dic avui a la Queralt.

-"Quin tiet?".

-"Què vols dir?".

-"El tiet-tiet?".

-"El teu tiet Jordi!Només en tens un!".

-"La ... és la meva tieta" - Referint-se a una amiga meva!

-"El tiet-tiet o el tiet-amic?" Insisteix ella.

Les/els tortugues

- "A Sant Celoni la M. i jo tenim una tortuga cada una, que són les dos coses (vols dir que les tortugues són noi i noia a la vegada) però nosaltres ens ho inventem, i la seva és un noi i la meva una noia - o al revés, ara no ho recordo bé- i ara esperem que tinguin fills!" em conta la Queralt.

El col·legi II

- "Mama, demà quan et despertis no facis com el cap de setmana que vas a esmorzar i tot això i em despertes, demà quan et llevis, vine a despertar-me de seguida a mi, eh? Em parles, em sacseges (m'ho diu fent el moviment, no el nom), em crides, em fas pessigolles, em tires una gerra d'aigua, bueno, aigua no que després aniré al cole.....o posa'm el despertador, però no a les 8, sinó a les 7!..."

El col·legi I

Aquesta tarda li he dit a la Queralt que jo no estava gaire segura que demà començés el col·legi -estava convençuda que era dimarts fins que algú em va dir que era dilluns però sóc tan fresca que no ho he comprovat- i ella ha resolt: "Buenu, anem allà i si està obert entro!"

Disculpa!

-"Disculpa" Em va dir l'altre dia la Queralt i jo em vaig posar a riure perquè em va fer gràcia que utilitzés aquesta paraula i ella va contestar: "Què? Ho diu la gent gran!"

Tant petita i ja coneix als homes!

Mentre anàvem en cotxe la Queralt li va confessar un secret a una amiga, i un noi que anava amb nosaltres li va demanar que li digués perquè ell també el volia saber i la Queralt s'hi va negar rotundament apel·lant que: "No, a tu no que als homes fa temps que els conec jo!"

Nota de l'autora: Les tres dones que anàvem al cotxe vam concloure que era molt trist però era ben certa la frase que acabava de sentenciar la Queralt!

Aplicar els estudis

En un sopar amb unes quantes amistats, jo li anava recordant a la Queralt que mengés, ja que xerra molt i sovint se n'oblida, i una nena de tres anys que hi havia allà li va recordar: "Menja que sinó no et faràs gran" I la Queralt va respondre ben tranquil·la:" Ja ho sé, ja he estudiat el cos humà"

L'acudit

Tot prenent-nos una tassa de te (sense teïna!) amb cullera (detall rellevant per entendre l'anècdota!) la Queralt comença a explicar un vell acudit: "Una persona va al metge i li diu que quan pren cafè li fa mal l'ull i el metge li diu: ha provat de treure la cullereta?" "Ja el sabies, no mama?" "Sí, però l'entens?" "Es clar que sí!" protesta ella tota enriolada.

Tot fent broma...

-"Mama, quan vulguis que et passi l'aigua diga-m'ho, eh?"

I jo encuriosida li demano si em pot passar l'aigua i ella, agafa la botella, l'acosta al meu plat tot rodejant-lo i la torna a posar a on estava; jo em quedo amb cara de circumstàncies i ella riu:

- "Què? M'has dit que te la passi, no que te la doni!"

La memòria

- "La mama no té ni memòria de peix" "Jo sí que en tinc" continua la Queralt.

- "A si? Què vas fer ahir?" li repta el meu germà.

- "Ai! Això no, però si que en tinc!".

- "Però dius que tens memòria i no recordes què vas fer ahir?".

- "Quan? Al matí o a la tarda?" xuleja ella...

Els taurons

Després de comentar-li a la Queralt que aniríem a Tàrrega em va preguntar: "A Tàrrega hi ha mar?" "És que sembla com Tarragona i a Tarragona hi ha taurons!"

Jo també els ho feia als meus pares!

-"Mama, t'amagaré el "pueblo" i quan en vulguis me'l demanes!"

-"El tinc a la meva habiació, és fàcil de trobar!" continua ella...

Nota de l'autora: Suposo que tothom ho sap, però el "pueblo" és un tabac de liar!

Jo estic sonada?

- "Aquesta mama està sonada, com jo" diu la Queralt en un moment que jo estava una mica adormida i contestava qualsevol cosa al què em deia...

Rússia?

- "Jo sé com es va construir la terra, un volcà va explotar i sinó ho hagués fet Rússia i Catalunya estarien ajuntats, la Xina i Rússia estarien ajuntats, hi podríem anar amb bus, a Rússia" m'explica la Queralt ...

???

Amb un amic:

-"T'enrecordes d'ell Queralt?"

-"Sí, és aquell que va explotar, no?"

Efectivament era un amic que uns mesos abans, en una breu taller de teatre va simular una exagerada enrabiada...

-"I què era allò blanc que tenies a la roba?" pregunta innocent ella.

-"Polvos de talc" li responem.

-"Ah, doncs fa temps, nosaltres teníem per anar a la piscina uns... com es deien mama?"

-"Una espècie de peücs"

-"Doncs en aquests peücs els hi posàvem polvos de talc"

Nota de l'autora: em desconcerta una mica que en una conversa qualsevol la Queralt associï coses que jo no recordo ni de casualitat.

"La juerga"

A casa als avis:
-"Ueeeeee farem una "juerga" - diu el meu germà petit.
-"No, "juerga" no, que hi ha la meva mare, però ara marxarà!"- diu la Queralt.

Dormir...

Un matí que li va costar molt llevar-se a la Queralt: "Mama, em vestiré i continuaré dormint, vale? I quan anem caminant pel carrer, també dormiré; jugarem a aquell joc que jo tanco els ulls i tu em vas dient per on he de passar!"

Bon dia?

-"Bon dia"- dic jo mentre passem per davant del veí.

-"Bon dia"- imita educadament la Queralt, però no es queda tranquil·la i puntualitza: "Si fés mal dia, li diria mal dia!"

El paper que surt dels arbres

"Perquè el paper surt dels arbres? Jo no m'ho crec, eh?"- diu la Queralt i jo li explico com puc que el paper no surt directament dels arbres sinó que es fabrica..

"Ah! Ja ho entenc! Els treuen la crosta i ho fan!"

I continua amb el tema...

"Els arbres es moren eh? N'hi ha que es moren quan els hi toca i n'hi ha perquè s'ha de fer paper o perquè la gent els embrut..."

La trucada

Em truquen perquè la Queralt vol parlar amb mi però just en aquell moment ella diu que no pot, que està jugant a la "wi" i li toca a ella!!!

Les "Bayas de Goji"

-"Mamaaaaaaaaaaaaa!! ... Et trucu només per això eh?
... M'agraden les "baies""

I la trucada es penja...

Al cap de pocs segons:

-"Mama, m'agraden les "baies"! N'he menjat avui i m'han agradat! He pensat que t'agradaria saber-ho!"

Nota de l'autora: Un dia li vaig proposar de menjar-ne a casa i em va fer un lleig...

La poli

La Queralt explica a un amic que ens acompanya a casa just quan passem davant dels Mossos d'Esquadra: "Quan aparquem hem d'anar en compte perquè tenim la poli aquí"

Nota de l'autora: ???!!! Jo sempre vaig amb compte!

La gourmet

-"Jo vull pizza de pernil italià" diu la Queralt a l'hora de sopar a casa un amic..
Nota de l'autora: És que s'ha de tenir classe per fer aquestes demandes!

Les estrelles i la lluna

Després de veure algunes estrelles, entre elles "fugaces", de tornada al cotxe la Queralt va començar a preguntar: "Mama, les estrelles i la lluna són reals?"

- "Si"

- "I tenen ulls i boca?"

- "No"

- "I com s'hi veuen?"

Quan la Queralt sigui gran

Parlant de no sé què amb la Queralt vaig començar a dir: "Quan tu siguis gran.."

I va i ella salta: "Quan jo sigui gran ja haurà passat una guerra!"

Nota de l'autora: "?????????"

Les mames ho sabem tot?

De camping, vam comentar el dia següent que havíem tingut una mica de fred durant la nit, i la Queralt va dir: "Si, jo també n'he tingut, i vaig veure que tu mama m'havies tapat i vaig pensar, com ho sap la mama?"

I la mama respon: " Ai Queralt! Perquè les mames ho sabem tot!"

Nota de l'autora: Malauradament?

Com fumar segons la Queralt

- "Mama, hauries de fer com ell (un amic que hi havia per allà) posar-te un cigarro a la boca i no encendre'l"

Efectivament, l'amic en qüestió tenia la cigarreta als llavis a punt per encendre, però en aquells moments estava en stand by buscant l'encenador o bé esperant que algú li'n donés un, ja que últimament van molt buscats!

Les ulleres de sol

- "Mama, em deixes les ulleres de sol?"

- "Perquè?"

- "No ho sé, però les vull"

-"Aquesta nena és una empipona!"

Volia dir empipadora?

D'això se'n diu sensibilitat

La Queralt anava cantant una cançó amb una amiga (meva) que resulta que surt una expressió que és "dona gorda" i ella ha recalcat que diu "foca marina" perquè es clar, si la sent una senyora grossa es pot ofendre!

L'aneguet lleig

Bocabadats davant un petitíssim estany contemplant un cigne molt elegant, la Queralt ens adverteix : "Si veieu un cigne amb un llaç al coll, és l'aneguet lleig"

Aclariment: En el conte que tenim a casa de l'aneguet lleig, el cigne porta, efectivament, un llaç al coll!

El facebook

-"Mama, jo vull facebook" em diu la Queralt un dia d'aquests escoltant alguna de les meves converses...

Un dels molts moments en els quals a la mama li cau la baba...

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/65425-festa-ininterrompuda-a-salt.html

La tovallola-abella

La Queralt té una tovallola-barnús amb el dibuix exacte d'una abella, i ahir a la platja se la va posar i va comentar tota exaltada: "Em vindran totes les abelles!"

El pudor II

La Queralt, en un moment en el qual estava completament nua (bé perquè havia d'anar a la dutxa o bé perquè estava en una de les pauses que fa mentre es vesteix, o potser per la calor :-) vés a saber!) va comentar-me que volia agafar una de les pedres volcàniques que tenim molt acuradament exposades a la terrassa, i ja hi anava a fer cap quan de cop, tapant-se les parts exclama: "No puc sortir així!"

Les meduses

A la platja avui la Queralt m'ha dit: "Ojalà tinguéssim un rellotge que ens donéssin els de la Creu Roja que el tinguéssim per sempre i que quan veiés una medusa fés tic, tic tic"

Pel port

Passejant vora el port de Blanes, la Queralt i jo vam mantenir una conversa força curiosa, les conclusions de les quals són més o menys les que transcric a continuació:

-"Mama, d'on surt tota aquesta aigua?"

-"Els peixos es cansen"

-"Es poden veure els peixos amb prismàtics?"

-"Ojalà es poguéssin veure (els peixos s'entén) sense entrar a l'aigua!"

Evidentment totes aquestes preguntes o afirmacions són de la Queralt!

Preguntes

En el cotxe, anant cap a la platja, de cop la Queralt em va preguntar: "Què ens passarà a nosaltres quan desaparegui la terra?

Ben encuriosida, vaig demanar-li en què estava pensant que em fes aquella pregunta, i la seva resposta va ser breu però concisa: "A vegades no sabem què pensem!" ("eh mama?" !!!!!!)

El món al revés

- "Mama, els de Londres que condueixen al revés, també van en bici al revés? ... Vull dir si pedalen al revés."

L'emoció!

Estic emocionada per anar a casa el papa; perquè fa molts dies que no el veig eh mama? No perquè no estigui bé amb tu" Em va confessar voluntàriament la Queralt, per si de cas..

Un pacte

Un matí que li vaig preparar la roba per posar-se i que no va voler (com molts altres matins!) vam fer un pacte i em va prometre que se la posaria el dia següent, i per fermar-lo em va fer entrellaçar els dits petits de les mans!

Menjar...

Donar de menjar a la Queralt és un suplici i veure com menja pot arribar a ser una tortura; no li agrada res, ni el que normalment li agrada li ve de gust quan li dóno, no vol mai cap tipus de condiment enlloc, la qual cosa converteix els menjars que faig en la cosa més avorrida i insípida que existeix! (I no és pas que mai hagi demostrat tenir art culinari jo!)

Hi hagi el que hi hagi, el més sovint és que la Queralt sigui la última d'acabar, ja sigui a l'escola o a casa, i normalment es dedica a el·laborar regalets fent boles amb el menjar, que es clar, després de tant marejar són inmenjables!

Es queixa del col·legi perquè pràcticament es queda de les últimes al menjador, no vol anar a segons quins casals o colònies perquè es clar, li dónen de berenar coses que a ella no li agraden...

El que he arribat a fer a vegades és posar-li el que no li ha donat la gana de menjar a l'hora de sopar (perquè a vegades es planta davant del menjar amb un NO rotund i en majúscules, sense cap justificació) i li poso en un tuperware per esmorzar el dia següent al col·legi (un dia li van tocar uns raviolis!) o avui, per posar l'exemple més inmediat, per dinar té el sopar de dimarts i el dinar de dimecres tot ben barrejadet per atipar-se de valent; és dur, si, ja ho sé, però no se m'acut res més!

Algú té idees?

La raça del gat

De camí cap a casa, ens trobem un gat afamat que comença a perseguir-nos tot miolant, la Queralt se'l mira, el vol tocar, se'l vol endur a casa, diu que si haguéssim estat a l'altre pis ens l'haguéssim emportat (en el pis actual no en podem tenir) "és de la raça d'en Ninu" (el gat que teníem abans) "com ho saps?" "perquè li he vist!" contesta ella amb cantarella.

Una tarda de jocs

Al menjador de casa, com si fos una tarda de pluja, descansades i avingudes, ella, parlant-me en castellà (?) i jo contestant com em surt; comencem una partida d'un joc del qual no diré el nom per raons que tampoc cal dir; al principi tot rutlla més o menys a la perfecció, m'aixeco un moment i vaig a la cuina a vigilar el té proposant a la Queralt de continuar sense mi, però la seva sinceritat es desperta i diu: "No, que faré trampa" I jo que li pregunto: " Si? La faries?" I ella que respon tota decidida: "Segurament!"; bé... almenys n'és conscient...

Però el joc continua.....

Durant una partida una mica estranya perquè no n'encertàvem ni una, la Queralt em proposa: "Va, fés trampa que jo també l'he fet!"

I finalment, els jocs acaben; a la Queralt encara li costa perdre! (I la mama no es deixa guanyar)

La caiguda

Dijous dia 2 de juliol, gairebé les deu del vespre, la plaça St. Domènech bull animada per unes gralles dansaires, els balls callen i la xera s'atura per deixar pas al silenci, comença l'actuació castellera. Tot va molt bé fins que la tremolor guanya la força i no tenim temps de descarregar el castell, la Queralt era a dalt i ha caigut, és la primera vegada que cau, jo, potser una mica inconscient, resto tranquil·la, els encarregats la van a buscar, m'espero per no augmentar el plor ni interferir en la tasca dels experts, sé que està bé i quan ho considero oportú, l'abraço.

El dia següent l'escena és explicada una vegada i una altra, alguna versió és més extensa, una altra menys detallada, i al final d'una d'aquestes converses la Queralt exclama: "Va, paro de parlar d'això perquè sinó encara em farà més mal"