Els matins

Poden arribar a ser molt durs, sobretot quan tu no estàs preparada!
Feia temps que no recordava una Queralt plorosa i nena petita, que no para de somicar i de queixar-se per tot!
Tu fas les teves coses, confiant en els hàbits que ha adquirit gràcies als teus esforços (i una mica al seu propi desenvolupament, evidentment!) i quan estàs gairebé preparada (perquè sempre deixes alguna cosa pendent, ja que tu sols acabar abans que ella i sempre et veus obligada a esperar-la, i per tant és més profitós fer-ho fent alguna cosa útil!) la mires i veus que encara està en pijama, amb una jungla per habitació, sense haver esmorzat res i assentada amb la calma més absoluta a la seva cadira (amb rodes!) posant enganxines a un àlbum de fotos (perquè ha de ser de fotos l'àlbum, no pot ser un àlbum específic d'enganxines, no, això no es porta!) i quan li cantes totes les coses que ha de fer (error meu!) es colapsa mentalment i et replica que mai la deixo jugar ni fer res, i que mai té temps ...
I no es fa el llit, es pentina malament, no es vol posar la roba que li vas preparar ahir, diu que no hi ha res bo per esmorzar i tu has d'acabar ofegant la teva impaciència creixent amb un crit.
Que durs que sóns els matins!