La xocolata

"Mama, compra'm galetes de xocolata que fa temps que no me'n compres i que no menjo xocolata!"

M'ha demanat diverses vegades la Queralt aquesta tarda, i jo, mentre ella estava a dansa, he aprofitat per fer la compra setmanal i li he comprat unes galetes ecològiques de xocolata de diferents tipus per anar combinant els esmorzars i els berenars, i com que se m'ha escapat comentar-li de tornada cap a casa, m'ha insistit en poder menjar-ne fins que he acabat prometent-li que si s'acabava tot el sopar li deixaria menjar una galeta.

Quan he arribat a la nit, m'he quedat al·lucinada ja que la canguro m'ha explicat quantes galetes de xocolata li havia deixat menjar tal i com jo li havia promès a la Queralt! Com se'n recordava! Jo a la canguro no li havia dit res!

Serà que té aquesta addicció de la que es parla?

Pregunta divertida!

"Mama, Londres és un planeta o un país?"

L'actitud es pot canviar

Fa pocs mesos, a l'agenda de la Queralt hi havia una nota d'una professora en la qual hi deixava palès el mal comportament d'ella en una classe determinada, i m'imagino que això li debia impactar ja que gràcies a una altra nota de la mateixa professora, he conegut el gran canvi que ha realitzat, i l'alegria que això ha provocat a la senyoreta.
No em vaig poder estar d'abraçar durant llarga estona a la Queralt recitant-li un llarg repertori d'elogis!

El pudor

Un dia del mes passat en què vam tenir actuació castellera, la Queralt va negar-se rotundament a posar-se els pantalons blancs en un lloc que no fos el lavabo del bar a on vam acabar anant finalment, no va voler provar-ho ni darrera cap cotxe ni amagades en cap portal, jo vaig posar-me dels nervis ja que l'actuació estava a punt de començar i ella no acceptava cap proposta alternativa, i no va ser fins després que vaig donar-me compte que segurament la Queralt està desenvolupant el sentiment del pudor, ja que cada vegada té manifestacions més freqüents d'aquest estil. I evidentment la vull respectar i ajudar.

Quina pena...

Ahir al vespre, fent el petó de bona nit a la Queralt, em va confessar tristament: "Quan em separo del papa o de la mama em fa pena..." (Acabava d'arribar de passar el cap de setmana amb el seu pare.)

Aprendre

Aquest matí, preparant-nos per anar a escola/treballar, volia jo agafar la jaqueta de la Queralt que està penjada darrera una porta i ella no hi arriba, però m'ha dit "No, ho he d'aprendre jo soleta" I es clar! M'ha encantat aquesta reacció ja que moltes vegades aplico jo aquesta teoria,i veig que funciona (encara que algun dia, per les presses -com avui - passo de la teoria i vaig directament a la meva pràctica!)

El meu cervell

Avui jugant, la Queralt m'ha dit: "Ojalá amb aquesta lupa pogués veure el teu cervell"

M'ha sorprès molt que tingués aquest peculiar interès!

Carinyu

Quan vaig a recollir a la Queralt de l'escola, sovint li faig un petó i li pregunto com li ha anat el dia, habitualment ella també em fa un petó i respon pacient a les meves preguntes, avui però, ha exclamat entre desordre i paraigües: "No entenc perquè em dius carinyu!"

Ser vetegeriana

- "No ho sabies que la mama és vetegeriana?" Li diu la Queralt a un amic meu.

- "Vegetariana" tradueixo jo davant la cara de cirumstàncies del receptor d'aquesta impactant descripció!

L'organitzat

-"Jo vull prendre un organitzat" ha exposat aquesta tarda la Queralt!

(es referia a un granisat...)

Sol solet

De camí a l'escola, un matí mandrós de primavera:
- "Mama, cantem sol solet que tinc fresca?"
I les dues encetem un concert matinal enmig del carrer entonant aquesta cançó immortal...

Una guia impressionant

Avui la Queralt estava a St. Feliu de Guíxols i ha sabut guiar a la persona que la duia en cotxe fins a casa nostra sense gaires problemes; passant per la Creueta s'ha ubicat i de seguida ha sabut dir a la conductora per quins carrers havia de girar, havíem quedat que em trucaria quan arribés a Girona per tal que jo la pogués ajudar, però ha pogut tocar directament l'interfon de casa perquè ja hi era! Ens hem quedat les dues impressionades!

Les coses, de casa

"Mama, les trufes que fan a les botigues no són tan bones com les de casa perquè no hi posen amor"

Les llengües

Una tarda qualsevol, a la sortida de l'escola, vaig anar a recollir a la Queralt i com passa sovint, ens vam trobar a una mare amb la seva filla que era companya de classe de la Queralt l'any passat, ens vam saludar i de seguit cada una es va dirigir a la seva nena, aquesta mare va parlar amb la seva filla en francés (donat que és el seu idioma) i la Queralt, que les observava amb molta atenció i estranyesa perquè no entenia res, em va preguntar quan ja ens havíem despedit : "La .. entén a la seva mare quan li parla?"

El cargol que no vol

La Queralt va estar tot el dia d'ahir gaudint d'allò més entre casa als seus avis i casa la meva cosina mentre jo treballava ensopida...

Al anar a recollir-la jo, desitjava emportar-se un cargol a casa, el tenia dins una espècie de bolso de plàstic amb pedres i fulles perquè s'hi trobés a gust... Jo li vaig dir que no volia un cargol a casa, que encara s'escaparia i ens el trobariem pel pis (i quina angúnia!) Per sort, la meva cosina de 8 anys, que aquests dies han estat jugant com dues "marujes" li va dir que ja li cuidaria ella (no sé si la seva mare s'enterava de la conversa d'aquestes dues tremendes!) i així ho van solucionar.

Aquest matí, la Queralt m'explicava que el cargol no volia pas anar-hi a casa la meva cosina, ja que no volia sortir d'aquella espècie de cistell de plàstic, però ella li deia que si, que hi estaria molt bé a casa d'ella ... Jo li he preguntat a la Queralt, que com ho sabia que el cargol no volia anar-hi, i m'ha respost que es clar, quan ella intentava treure'l, el cargol no es desenganxava!

M'estic posant les botes!

A l'hora de berenar li he dit a la Queralt: "M'estic posant les botes!" i acte seguit ella ha baixat la mirada per mirar-me els peus!

Ets la mama que més estimo en el món!

.............................................................
Perquè ets la única mama que tinc!"

Un llibre per un llibre

Durant aquesta setmana la Queralt ha tingut la oportunitat de portar un llibre dels seus a l'escola, la única condició era que estigués en bon estat; la setmana vinent, tots els alumnes de l'escola que hi hagin participat, tindran un parell de dies per triar el que més els agradi d'entre tots els llibres exposats i ja se'l podran endur a casa perquè serà seu!

Amb aquestes iniciatives aprenen que la compra no és l'únic mètode d'adquirir quelcom, aprenen a reutilitzar les coses, a cedir les seves quan ja no els són útils i, sobretot i per a mi el més important, aprenen a valorar-les molt més.

Sempre hi ha algun incovenient?

Ja no recordava el que és arribar a les tantes de la nit a casa, haver de donar voltes per trobar un pàrquing, sempre trobar-los lluny d'on voldríem, amb més d'una bossa o paquet per treure del cotxe i carregar-los, i amb una Queralt adormida, sovint malhumorada (lògicament, tenint en compte les hores!) per haver-se de despertar i anar a peu durant uns minuts, que en aquests moments poden ser eterns, fins al llit; ens hem acostumat molt bé durant el mig any que hem pogut pagar-nos un pàrquing, des del qual podíem pujar amb ascensor a la planta on hi havia el nostre pis!

I el dimarts passat, tornant a les 10 de la nit d'assaig de Marrecs, ho vam reviure les dues, la Queralt m'anava dient tot caminant de tort que no es volia posar ni el pijama, que s'estiraria directament al llit! Pobreta! I sort en tenim ara que al començar jo més tard al matí ella es pot llevar més tard, sinó també serien criminals els despertars! (com ho éren la temporada passada)

Què t'han regalat?

Li preguntava tothom ahir a la Queralt, i ella, amb la lliçó ben apresa responia: "la mama em va regalar la festa (que em va costar més de 80€ eh?) i m'ha fet una coca!" Però la majoria reaccionaven ben estranyades, i és que totes les persones tenim massa interioritzat que sen's han de regalar coses, el que sigui, però hem d'acabar el dia amb quelcom més, i la Queralt no n'és una excepció! Ahir va estar repetint unes quantes vegades: "A veure què em regalaran a St. Celoni?" Un altre exemple va ser el dia 14 de març quan vam fer la seva festa al PIG (juntament amb una altra nena de la classe, per compartir despeses! I això que no suporto ni aquest tipus de festes ni aquest tipus de llocs!) va remarcar en tot moment el nombre de regals que li van caure, tot i que el dia següent havia fet un reset total!

Avui m'he quedat sorpresa

Habitualment sóc jo qui, pels matins, ha d'anar a l'habitació de la Queralt amb l'objectiu de despertar-la, i al cap d'uns quants intents frustrants, ho acabo aconseguint... Avui, però, després d'apagar el despertador com a mínim deu vegades, (fins ara no em passava! Jo era de les que a la primera ja feia un bot monumental! Deu ser cosa de la primavera........) m'he alçat i m'he quedat petrificada davant la porta de l'habitació de la Queralt: estava tancada!(I això que feia una horeta jo m'havia llevat per anar al lavabo i estava oberta com sempre!) Quan per fi he reaccionat, he obert la porta i me l'he trobat assentada al llit llegint en Geronimo Stilton! Serà que s'ha pres de debò això dels 7 anys?

La contrasenya

A la porta de la seva habitació hi té un paperet enganxat que hi posa: "La contrasenya comença per O", el primer dia que el va posar ja em va xivar quina era i em va advertir de les conseqüències de no endevinar-la, i ho vaig respectar, però amb el pas del temps, una s'acostuma a veure "aquella cosa" enganxada i malauradament no només passa desapercebuda, sinó que n'oblides el significat; doncs resulta que aquest matí la Queralt m'ha fet dir-li la contrasenya, i no hi ha hagut manera que jo m'enrecordés! Probablement estava adormida? No! No busquem excuses! Ella, per ajudar-me m'ha donat una pista:"és un ocell" i jo: "Ah!Doncs: Ocell!" i m'he quedat tan panxa! I la Queralt ha insistit:"No! Que és el nom d'un ocell!!

Jajajajaja!!! Que sapastre que sóc! De seguida m'ha vingut al cap la paraula: "oreneta!"

Pd: Per cert, ho ha escrit amb O!!!!

"Avui em portaré bé"

M'ha anunciat la Queralt de camí a l'escola.........

Perquè serà????????

A bones hores!

Son les 00.13 de la nit (encara que al bloc posa una altra hora i no en tinc ni punyetera idea perquè! Deu ser cosa de configuració!) estic acabant de coure la coca de iogurt (la única que sé fer! I encara!) per la meva estimadíssima filla, que demà fa 7 anys, i li encanta aquesta coca! És ben bé que aquestes coses a aquestes hores només les faig per ella! És un tema de mala organització per part meva!

Parlant del seu aniversari, quan m'he despedit de la Queralt per anar a teatre m'ha dit: demà quan ens veiem ja tindré 7 anys mama!!!!! Està ben emocionada!

La gelosia

-" Jo tinc gelos d'en Roc" em va confessar un dia la Queralt d'una manera molt planera.

Està bé que ella mateixa sigui conscient de la gelosia que sent envers el seu germà. No?

Top secret (per la Queralt!)

Tot i que ho porta força bé, no m'agradaria que la Queralt s'enterés que he explicat la seva "problemàtica" amb els pipís- que de fet, ara ja pràcticament no ho és!- però el tema és que, a punt de fer els 7 anys, a la Queralt sovint se li escapava el pipí a les nits, i cansada jo de comprar bolquers - que van molt cars!- i ella de fer-se'l- sense voler, es clar!- i haver "d'amagar-se'n" quan va de colònies o a casa les amigues, vaig portar-la a una metgessa que em van recomenar, que després d'escoltar-la ens va explicar quin en podia ser el motiu, i a partir d'aquest, va proposar algunes solucions que hem intentat posar a la pràctica, complementant-la amb medicaments homeopàtics, i quina ha sigut la nostra immensa alegria al comprovar que en poc més d'un mes, aquest defecte gairebé s'ha solucionat! I que contentes que estem les dues cada matí quan en corroborem les conseqüències!

Una de les coses que ens ha funcionat molt bé, ha sigut el calendari dels pipís, més que res per controlar el total de dies que no se li ha escapat des que vam començar i la progressió que anem fent les dues! (perquè és una cosa de les DUES!!! com en les relacions de parella!!!)

Enginy

Com que a la Queralt la sabatilla ara resulta que li va grossa i li cau (i mira que en fa de temps que la té i la utilitza!) s'hi ha posat una goma de cabell que li dóna tota la volta al peu i així li queda subjectada!

Potser si que TOTES I TOTS tenim la nostra part fosca!

- "Mama (aquesta paraula mai falta!) això (referint-se a Girona) es pot convertir en un poble"

- "No, Queralt, això és impossible!"

- "Mira, s'agafa una destral i es comença a destrossar tot!"

Espero que estigui influenciada per algun agent extern, i que aquesta idea no sigui fruit única i exclusivament de la seva imaginació!

I continuen els perquès...........

"Mama, perquè les nenes i els nens hem d'anar a l'escola i els papes i les mames aneu a la universitat?"

Avui

Quarts de nou, de camí a l'escola:

"Gràcies sol per vindre!"

Ha exclamat la meva nena tota cofoia........

Desaparellats

La Queralt dorm sempre amb pijames desaparellats, ella mateixa els agafa de l'armari i sel's posa, si té només els pantalons sota el coixí (perquè per exemple la samarreta està bruta i s'ha de rentar) ella agafa la part de dalt d'un altre conjunt de pijama i es queda tan ampla! I així sempre, mai posa el pijama sencer al cistell de la roba bruta per enfundar-se en un de net i sencer!

A taula

"Mama, a taula no es canta!"
"Mama , quan dinem no ets pots aixecar!"
etc..................

Un circuit divertidíssim!

Ahir dissabte, al matí, jo estava fent dissabte (mai millor dit!) i la Queralt, per sort, s'estava entretetint sola (que debades costa.........) i va muntar una espècie de circuit fenomental! Em va deixar impressionada, amb tot de paperets : "pasa par la corda i asantarsa al taborét" i quan ho vaig fer, la meva sorpresa va ser inmensa! EM FA FER UN MASSATGE!!! una altra prova "agafar un paraiguas i estirar" "despres pasa par on at diuan - portas de manjador" --> amb un dibuix molt gràfic del que havia de fer per no perdre'm! I jo, anar fent, i ella, anar-me guiant.......

Simplement GENIAL!!!

Reutilització!

La Queralt ha volgut guardar les cloves dels festucs per fer-ne caniques, ha dit!!!

Records..............

Fa temps, la Queralt, al veure passar una senyora gran pel carrer va exclamar: "Jo no vull que siguis mai una iaia mama!

No tot són bones notícies

Avui la Queralt m'ha ensenyat la nota que tenia a l'agenda de la seva professora d'anglès: "La Queralt hauria de millorar el seu comportament a classe d'anglès, no està gens atenta i parla molt, provocant interrupcions a la classe"; parlo amb ella i es posa a la defensiva exigint-me que no la renyi i justificant que és culpa de no sé qui, però... aquesta "no sé qui" està asseguda al teu costat sempre o només a la classe d'anglès?" " I doncs, com és que només et distreus a la classe d'anglès si és culpa d'ella?"

Si al col·legi estudien el reciclatge, la Queralt vol portar-hi el llibre del reciclatge, si estudien l'abecedari, vol portar el llibre de l'abecedari (encara que pesi molt!) això està bé...................

El dilluns a la tarda la Queralt no es trobava massa bé, i mentre anàvem cap a casa (es va saltar dansa!) va comentar: "espero demà no estar malalta perquè sinó no podré anar demà al cole i a mi m'encanta anar al cole, però a en X i a en X no els hi agrada gens!
Jo penso que és veritat, però crec que en aquests moments estava fent la pilota........

Crisis familiars

Si, ja ho sé, fa força dies que no escric res, i és que no és massa agradable plasmar en públic les discussions i enganxades que tenim la Queralt i jo (i que cada vegada són més,! És ben bé que el geni augmenta amb l'edat!

Bé, el que deia, les meves últimes vivències amb la Queralt no han permès que pogués escriure res interessant (o divertit, o sorprenent o diferent o............) i tampoc és que tingui cap anècdota per explicar ara, al contrari, és una de les moltes frases malsonants amb les quals em ruixa la Queralt últimament, però almenys aquesta, fa una mica de gràcia (bé, a mi me n'ha fet!)

Aquest matí, no sé perquè (mai recordo perquè s'enfada la meva filla, a vegades ni en el mateix moment sé què carai és el que li ha semblat malament!) la Queralt m'ha dit que VOLIA CANVIAR DE MAMA! Oléééééé! Què hi ha més agradable per a una mare que la seva filla li tiri aquest "piropo?"? Jo li he respost que em semblava molt bé, que jo també ho volia fer, però que havia de preguntar com es feia perquè no ho havia fet mai! I vés per on, ha recuperat el bon humor! (Menys mal! Eren les 9 menys 10 minuts i ja fèiem tard a tot arreu!)

Santa innocència

Anàvem pel carrer, ella xerrant, i jo escoltant, ha dirigit el braç amb la mà oberta senyalant a una persona, i m'ha explicat que ho feia així perquè senyalar amb el dit està malament.

El perdó

Avui al matí, hem tingut discussió, motiu: la roba, per variar, per tant, que ahir a la nit jo destinés uns minuts a triar juntament amb la Queralt, la roba que es posaria avui, no ha servit de res, és ben veritat que les coses es veuen diferent al vespre del matí!Jo ja m'he estressat de valent! I hem començat els nostres matins enfadades, ella a l'escola i jo a la feina.
Aquesta tarda, però, quan l'he anat a buscar, m'ha vist i "ipso facto" m'ha demanat perdó! Sense ni tan sols dir hola ni donar-me temps a ser conscient que ja la tenia davant meu; he quedat perplexa! No només s'enrecordava, sinó que a més li ha donat la suficient importància com per no posposar-ho!
Aquest tipus de coses són les que et fan sentir immensament orgullosa de ser la mare de la teva filla.

Mama em compres una cosa?

Una cosa, tant és el que sigui, la Queralt sempre vol que compri això i allò i més i més, i m'ho demana constantment, i a casa ja té de tot i no sap ni on ho té i no fa servir ni una tercera part del que té.

Tot i que hi ha vegades que em demana coses que són interessants i que sé que li fan il·lusió de veritat, com ara un guixos blancs, ja que només en té de colors, o unes xapes del High School Musical, i en aquests casos li dic que quan porti per exemple 5 gomets verds en el calendari de comportament que tenim, s'ho podrà comprar amb els seus diners o ja li ho compraré jo en funció del que sigui.

El google

Ahir la Queralt volia jugar a uns jocs de "monstres" a l'ordinador, jo li vaig confessar que no sabia com ho havia de fer per trobar-ne i ella em va etzibar: "molt fàcil mama, has d'anar al google i posar: jocs de monstres"!

Un e-mail

El Departament d'Educació de la Generalitat va enviar una carta a la Queralt informant-la que l'havien donat d'alta al portal 365, i li van donar un e-mail propi amb una contrasenya, ella estava emocionadíssima! Va voler de seguida estrenar-ho enviant un e-mail, i estava ben enfeinada intentant memoritzar la contrasenya!

Les canes

No tinc gaire clar com pot la Queralt tenir present què són les canes, però la veritat és que un dia, anant per el carrer, imagino que ella, com sempre, observava molt atentament tot el que tenia al seu voltant i va sentenciar: " en els cabells grocs no es veuen les canes"

Una nena molt cívica

Realment em va sorprendre molt quan, anant pel carrer, la Queralt es va aturar de cop i va dir: "mira què hi ha al terra!" Era una part d'una xuxeria, i jo, pensant que la seva intenció era menjar-se-la li vaig dir que no ho fes, per raons obvies, i es va quedar aturada, no sé ben bé si pensava o què feia, fins que vaig entendre que el que volia ella era recollir-ho per tirar-ho a les escombraries! I així ho va fer, va recollir "aquella cosa", i la va llençar al que en aquells moments teníem més a prop, un contenidor, a més a més, ella va mirar que fos el que li corresponia, en aquell cas, el rebuig! Això, però, s'entén ,perquè moments abans m'havia explicat que al col·legi estaven estudiant el reciclatge, això deixa ben clar la influència del que aprenen a escola!

El romanticisme vist per la meva filla

Explicant-me una de les moltes batalletes que tenen al col·legi ella i les seves amigues, la Queralt m'ha relatat que avui n'hi havia unes que es barallaven i ella els deia que no es barallessin i que no havia de manar només una...
Jo li he dit "que mona que ets Queralt"
"perquè? " m'ha qüestionat ella,
"doncs perquè has fet això, de dir a les teves amigues que no es barallessin ..."
"no siguis romàntica" m'ha demanat ella!

Els Simpson

Aquest matí la Queralt estava menjant unes galetes Simpson de xocolata, ja que, em va deixar clar un dia que li encantaven, i mira, de tant en tant m'agrada comprar-li algun d'aquests capritxets ...
Bé, com deia, la Queralt estava menjant aquestes galetes i ha comentat molt naturalment que "aquestes galetes no tenen gust a Simpson"
Jo m'he quedat gairebé esglaiada! Quin susto! Amb gust a Simpson! T'imagines?I li he preguntat ben curiosa que "quin és el gust dels Simpson si es pot saber", "gust a Simpson" m'ha respost ella com si jo fos beneita! I això que a casa meva no hem mirat mai els Simpson!

Els nens i les nenes

La Queralt em va exposar un dia, tota cofoia, que els nens tenen més força i les nenes són més intel·ligents! I que consti que jo no li ho vaig dir!

S.O.S.

Avui la Queralt anava d'excursió al teatre municipal de Girona, m'ha dit que es pensava que havia d'anar amb xandall però no ho sabia segur, i a l'agenda no ho tenia apuntat, sort en tinc dels telèfons de les altres mares a qui he pogut trucar per preguntar!

Imaginem

Vaig reconèixer a la Queralt que ara jo no tenia imaginació, però que quan era petita si que en tenia, i molta! Però es clar, no la vaig potenciar i se'm va quedar estancada, i li vaig demanar si ella m'ajudaria a recuperar-la, però en aquell moment, no vaig obtenir resposta (per variar, vaig pensar que no m'havia escoltat)
Però, de sobte em va proposar: "Imagina't que estàs al mercat.....què hi veus?"
I jo vaig respondre, sense entendre molt bé a què venia allò, que hi veia el que tothom normalment veu al mercat, fins que al cap d'unes quantes preguntes vaig exclamar: "Ah! Això ho estàs fent per ajudar-me a recuperar la imaginació?"
- "síiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!"
De totes maneres, vam encetar (també per variar) una petita discussió perquè quan jo deixava volar la meva imaginació ella deia que no, que allò no, i en canvi quan detallava la realitat em deia que sí, i al cap de diversos intents de fer-li entendre, vaig arribar a la conclusió que potser no sap exactament què és la imaginació.

El cangur

El diumenge la Queralt i jo vam estar parlant de la paraula "cangur" no sé com hi vam anar a parar ni què discutiem però ella em va diferenciar un "cangur" d'una "canguro" detallant que el primer és l'animal i la segona la persona que cuida els nens!

La tendra abraçada

Fa poc la Queralt es va posar molt i molt nerviosa, no recordo molt bé perquè, ja que s'hi posa sovint (bé, jo també!) però aquest dia ho estava exageradament, ja no només somicava i es queixava, sinó que plorava i cridava! Jo, com que vaig veure que cap raonament, per molt dòcil que fos, no funcionava, i m'estava començant a posar jo també molt nerviosa, vaig córrer a fer-li una ABRAÇADA enorme i carinyosa, i la Queralt va callar de cop, es va calmar i va respondre a l'abraçada abraçant-me ella també durant una bona estona.
Potser podriem aplicar la dita de : "una imatge val més que mil paraules"-->"un gest val més que mil paraules"

La Disco

La Queralt m'explicava ahir amb molta emoció la festa de la solidaritat que avui fan al col·legi, les diferents activitats que fan cada any i que li encanten: la casa de la por (que fa por de veritat eh?) el "toca-toca" "la caseta" etc.. i m'ha dit que a la "......" (una amiga seva de la qual aquí no vull dir el nom) no li agrada la disco, "PERÒ SI ÉS EL MÉS GUAI QUE HI HA!" diu la Queralt ben emocionada i gairebé cridant! Ja veig que ha heretat aquesta afició meva al ball!

Quina és la única persona del món a qui no li agraden els texans?

A........................................... LA QUERALT CANADELL I ARXER!!

Resulta impossible oi? Doncs cada vegada que li preparo uns pantalons texans per vestir-se tenim una guerra! Però és que el curiós del cas és que no està motivada tampoc per les faldilles ni els vestits! Tinguin volantets o colors roses!

La llet amb CALCI

Jo, a casa, hi tinc sempre llet desnatada, vaig començar durant la meva època de règims inacabables que em van portar a realitzar una transformació absoluta de tots els productes que entren a la meva nevera i al meu rebost (pasta, arròs, cereals i pa integrals, iogurts i llets desnatades, tot sense sal i light etc...) i tenint en compte les diverses informacions que m'havien arribat de la inadequació de la llet (sobretot l'entera) em vaig acostumar a triar directament la llet desnatada cada vegada que m'apropo a la secció de làctics del súper.

En fi, que la Queralt, l'altre dia, vés per on, s'hi va fixar, i em va dir: "Mama, perquè compres sempre aquesta llet? Has de comprar llet amb CALCI!" I jo, amb cara d'estupefacció vaig sol·licitar a què es debia aquesta demanda? Com havia conegut l'existència de la llet amb calci?"

No recordo la continuació d'aquella situació, o bé alguna cosa ens debia distreure o bé la rapidesa amb la que es movien les agulles del rellotge em van fer demanar pressa a la Queralt per la necessitat d'enllitar-se aviat.

La maleta de rodes

Ja fa temps la Queralt em va demanar una maleta de rodes, de fet, una vegada en va tenir una (no perquè jo li comprés) i era bastant pesat no només per el soroll que feia sinó perquè escombrava la porqueria del carrer fins a casa (sobretot en dies de pluja) i la maleta quedava destrossada de sota.

Aquest matí, esperant que obrissin la porta de l'escola, s'ha fixat en dues nenes que passejaven les seves invàlides motxilles sobre rodes, i m'ha tornat a reclamar ser posseïdora d'una motxilla amb aquests encants, la meva argumentació ha sigut proclamar la "falsa" comoditat (per les altres incomoditats ja esmentades) que ens volen vendre amb aquestes motxilles i que les persones ens hem d'acostumar a utilitzar la nostra força i portar la maleta a sobre, donat que quan ella sigui gran no anirà amb un bolso amb rodes! Ella m'ha increpat que ja en sap de portar la maleta i que ella vol RODES!

El compte enrera

A la Queralt li vaig dir que ens mudàvem de pis, que en 15 dies ja hi podíem anar; va voler apuntar en un paper el número 15, i, cada dia, quan es lleva, diu: "avui 14", o "avui en falten 13", i ho apunta al paper, i així ho fa saber també a les seves amigues del col·legi (Ho he sabut perquè alguna mare m'ha fet el comentari!)

Li fa molta il·lusió, mai li ha agradat el pis nou, sempre deia que volia tornar al vell (quart pis sense ascensor, sense calefacció, habitació seva mini, lababo mini massa propens a embussar-se, cuina incòmode, vell, molt fred etc....)

El tamagoshi

A la Queralt, els reis de St. Celoni li han portat una maquineta d'aquestes, un tamagoshi (ignoro la correcta escriptura d'aquest mot) que ens fa anar de bòlit a les dues!A ella perquè l'avisa de quan té gana, set, son, quan es mor i no sé quines històries més i a mi, perquè hi ha alguns botons que la Queralt, per molta força que utilitzi no pot fer funcionar o perquè als vespres, quan la calma i el silenci s'apodera de la nit, se sent el sorollet molest i insisteix d'aquest aparell...

La PREadolescent (això de "pre" ho dic per l'edat que sinó.........)

Ara la Queralt, es penja la motxilla només d'una nança , talment com una adolescent, de fet, jo ho feia, perquè quedava més "guai" sense ser conscient que és molt millor equilibrar el pes i portar-la de les dues nances (són les típiques coses de les quals te n'adones quan passa el temps, quan et fas gran..) jo li dic:
"Queralt, posa't les dues nances" Però...com en la majoria de les coses que li demano, no em fa cas, no vol......i és que la meva Queralt té el geni molt més ben posat que jo (els que em coneixeu sabeu quin és el grau del meu geni més o menys, ella em duplica!!!!!!) Però això passa amb tot:
- "Queralt corda la jaqueta fins a dalt que fa fred" --> "No que em molestaaaaaaa!" etc..............

Les hores del pati

- "Mama! Avui he jugat a futbol a l'hora del pati i m'ha encantat!" "Amb els nens de la meva classe eh?" "I mira que poden fer mal!"

Els regals de sempre per als parents de sempre!

Davant uns quants regals encara sense amo que romanen sobre una taula a casa als meus pares, la Queralt diu : " Em puc quedar aquest que no té nom? I sinó m'agrada el torno!"

Geronimo Stilton "En el regne de la fantasia"

Ho sabia el meu tió eh mama que vaig demanar aquest llibre!!! I amb lo petit que és! (el tió!)

De tant en tant.....

Avui hem fet una cosa que amb la Queralt no fem mai! Jo, aquesta tarda no treballava, per tant he pogut anar a recollir a la Queralt al col·legi (ella estava feliç, m'ho ha dit la seva professora i tot!) i al arribar a casa, amb l'hivern a punt d'atrapar-nos i la pluja enfosquint el cel, m'ha vingut de gust recordar la meva infantesa i posar-me a berenar amb ella davant la televisió mirant dibuixos animats, li ho he proposat i li ha encantat la idea (tu diràs!) I això hem fet, les dues juntes, relaxades, ens hem assentat al sofà i hem gaudit d'uns dibuixos molt bonics per cert (no estic gens a la moda amb el tema la veritat, seguint la tradició de quan jo era petita, entre setmana la Queralt no mira gens la televisió.

Tranquil·litza't eh mama? tranquil·litiza't!

La Queralt està fent una postal de Nadal per a la seva professora, està assentada davant meu i a cada nova incorporació artística damunt la làmina de cartolina que li he donat em crida l'atenció i me l'ensenya, jo li vaig fent propostes i li transmeto la meva opinió, i al preguntar-li un instant: "Ja estàs?" Em respon: "Tranquil·litza't eh mama? Tranquil·litza't! De moment només he fet la portada!

El tió

El divendres a la tarda, al veure la Queralt que el tió s'havia menjat les mandarines que li havia posat alegrement al matí, va exclamar decepcionada que el tió de St. Celoni se les menja senceres (el de Girona, en canvi, és molt refinat i treu la pela) i gairebé sense deixar cap espai de temps buit va dir que som els pares els que ens mengem el menjar del tió; jo em vaig quedar de pedra!
La meva primera reacció va ser preguntar-li qui li ho havia dit (deixant-me en clara evidència) i em va respondre que ningú! Jo, de manera totalment improvitzada li vaig dir que jo no m'ho podia haver pas menjat ja que no tinc temps als migdies!
Des d'aleshores, però, no ha tornat a posar-li menjar al tio, no sé si per descuit o per despit.

La popularitat també arrriba a la infància

Anant per el carrer amb la Queralt, un dia qualsevol, vaig saludar al meu oncle que estava a l'altre costat de la vorera:

- "Mira Queralt, aquest és el meu tiet, t'enrecordes?"

- "Doncs és famós!"

- " No, s'hi assembla però no és famós!"

- "Que sí, que és famós!"

Fa molta gràcia que la Queralt, que només té sis anys, confongui el meu tiet amb en Lluís Llach (qui realment s'hi assembla!)

Amor de filla ?

La Queralt, de cop, un dia, sense solta ni volta em va espetar:

- "Gràcies per haver-me criat!"

Vés a saber a on ho havia sentit, vés a saber si sap què vol dir,

el cas és que jo, em vaig emocionar!

La canguro

Queralt, et buscaré una canguro:

- "D'acord, però que no parli en castellà!!"

Suposo que ho deia per la canguro d'alguna nena de la seva classe ......

El dia que li vaig dir que la canguro que havia trobat parlava en castellà li va fer gràcia i tot! Perquè deia que aixi en sabria més de la classe i practicaria!!

El que vull ser quan sigui gran (que típic, no? però també que tendre!)

La Queralt diu que vol ser professora quan sigui gran, imagino que per imitació de la seva professora a qui, com totes les nenes i nens de la seva edat, admira, però parlant del tema un dia em va preguntar: "mama, es pot ser dues coses? " i jo li vaig respondre: "I és clar que si!" i va continuar explicant que també volia ser grangera, perquè li agraden molt els animals, i jo l'ajudaré amb l'hort i no sé quines amigues seves també faran no sé què!

Perquè la meva filla no m'escolta?

La Queralt no m’escolta, li he de repetir les coses mil vegades: "pentina’t", "posa’t els mitjons", "posa l’agenda dins la maleta", "vesteix-te" etc.. vet aquí un curt exemple:

- "Queralt posa aquest jersei a l’armari"
.......................................................
- "Queralt posa el jersei a l’armari”
- "Queralt què t’he dit del jersei”
- Queralt: “ i on vols que el posi? ai, és que no m’has dit on vols que el posi!”

I amb aquesta història cada dia, i diverses vegades, i com cansa!

El sentit del ridícul

La Queralt comença a tenir sentit del ridícul, i això la pot arribar a afectar molt, per exemple, té uns pantalons molt i molt hippies (que va triar ella a la fira de Tàrrega, per cert) però que són molt xulos i que li agradaven molt, però de cop, un dia, va dir que no se'ls volia posar per anar pel carrer, davant la meva sorpresa, vaig enraonar amb ella per buscar un motiu i també una solució, i així va sorgir la proposta de dur-los a dansa, que ja es porta aquest tipus de roba, i així ho vam decidir; van passar un dies en els quals tot anava fi com la seda, però, aquest dilluns, es va posar a plorar dient que a dansa no els volia dur, que feia el ridícul, que preferia anar amb els texans encara que la professora la renyés (primer em va dir que la professora no els deixava anar en texans a dansa, lògic! però el seu nerviosisme era tal que després es va contradir afirmant que no els renyaven pas!) És molt probable que algú li hagi dit algun dia que amb aquests pantalons està ridícula, però no ho he pogut esbrinar i lògicament, tot i que he intentat convèncer-la de la poca importància que té el què dirà la gent, no és qüestió de fer-la passar per un mal tràngol, i limitar l'ús d'aquests pantalons, al "d'estar per casa"

També té problemes amb altres complements, com ara els gorros, avui per exemple no se n'ha volgut posar un justificant-ho amb un : "aquest gorro és fatal!" (descripció que aplica a qualsevol gorro)

Jugar a fer de senyoretes

Ara, CADA DIA, la Queralt juga a senyoretes! Disfruta moltíssim!
Tenim una mini pissarra penjada al "rebedor-cuina-sala d'estar-menjador" i ella s'enfila a un tamboret, agafa un carret ple de trastos, el tuper-ware amb els guixos, el llibre del col·legi i comença a fer unes explicacions increïblement gracioses! Fa una imitació gairebé exacte de la seves professores, sovint quedo ben astorada de tot el que retén del que li expliquen.
A vegades, fa els seus deures (llegir) simulant ser la professora! Inclús ha demanat per els reis, més guixos i un esborrador (que de moment, no n'he trobat quan n'he buscat)
És curiós perquè molt probablement hi hem jugat totes i tots a fer de senyoretes!
També diu que de gran vol ser mestre!

Aprendre les hores

La Queralt està molt emocionada! Ja m'ha dit en dues ocasions que al col·legi ben aviat li ensenyarant les hores, que dibuixaran un rellotge de mentida i la mestra els preguntarà: "quina hora és aquesta?"

Dieta

El divendres passat la Queralt es va aixecar malament de la panxa, per tant li vaig fer una nota per tal que al col·legi pogués fer dieta, i ella, tota feliç (això de menjar diferent de la resta de les amigues i els amics li encanta!) em va preguntar: "què hi ha per menjar avui al col·legi? " I és que debia voler saber si el menú que es perdia li agradava o no, ja que alguna vegada que no li ha agradat el que hi havia al col·legi, em demanava de fer dieta (lògicament jo, no li ho permetia pas!)

Les festes d'aniversari

Avui la Queralt m'ha preguntat: "Pots anar a una festa d'aniversari sinó tens la invitació?"
Després m'ho ha contextualitzat: hi ha una nena de la seva classe, que demà fa la festa d'aniversari i a ella no l'ha invitat (la Queralt està indignada, perquè diu que ha convidat a unes altres que no són amigues i en canvi ella si que ho és! -típic, no?) i resulta que ella li ha dit a la seva amiga en qüestió: "has d'invitar a tota la classe perquè sinó els altres nens s'enfanden!" I la nena en qüestió li ha contestat: vine encara que no tinguis la invitació!

Els reis (els tres mags d'Orient!)

El meu germà petit l'altre dia va cometre un greu error: li va donar a la Queralt una revista de joguines! El primer dia ja se l'havia mirat i remirat i estudiat i senyalat tot el que volia! I a partir d'aquest dia, cada dia em parla dels tres reis mags, del que vol que li portin, de les característiques de les joguines que vol, de les avantatges de tenir-les i la importància que els reis li portin, i m'ha demanat que ens mirem la revista juntes i m'ha demanat si podia tornar-se-la a mirar etc...

Jo, després d'aquestes manifestacions, amb la finalitat de preservar la meva salut mental i de retruc la seva, l'he advertida seriosament, que encara queden 2 mesos perquè arribin els reis mags i que si us plau que faci el favor de no parlar-ne més perquè jo no aguantaré sentir a parlar de totes les andròmines que vol durant més dos mesos!

I és que la Queralt té el consumisme tant interioritzat (com totes/tots, per molt que ho neguem) que fa por! Sembla que només podrà ser feliç si els reis li porten tot el que desitja, sobretot el regal estrella: "La Nintendo DS" perquè la tenen totes les seves amigues i tots els seus amics! I és que resulta increïble el poder de seducció que tenen aquests objectes, que semblen tan innocents, i tota la propaganda que se'n fa!

Que Déu ens agafi confesats en aquest any de crisis!

Llegir, llegir, llegir i llegir

La Queralt no para de llegir tot el que veu a tot arreu, es pot donar el cas, per exemple, que anem per el carrer mentre jo li estic explicant alguna cosa i de cop pot ser que ella digui "ta-xi" i jo, molt endinsada en el meu monòleg, de cop aterro en aquests móns de déu i m'adono que la meva filla és una esponja vivent que ho xucla tot, inquieta, mira i remira, i llegeix, i entén, i relaciona, i creix! I li

agrada! I a mi .... també!

M'he despertat perquè un tro ha mogut el meu llit!

Queralt
2/11/2008
a les 10.00 hores del matí

Els diners

De cop, avui la Queralt m'ha dit: " Perquè sempre ens trobem monedes pel carrer? Perquè no ens podem trobar bitllets??

Els malsons

És curiós que una nena que ha dormit gairebé perfectament durant 6 anys, ara comenci a tenir por a les nits al·legant malsons com a justificació per adormir-se amb la llum oberta. M'imagino que és qüestió d'edat, com més grans, més coneixedors dels monstres són, més consciència del risc, veuen més pel·lícules, s'expliquen més històries a l'escola....

Els matins

Poden arribar a ser molt durs, sobretot quan tu no estàs preparada!
Feia temps que no recordava una Queralt plorosa i nena petita, que no para de somicar i de queixar-se per tot!
Tu fas les teves coses, confiant en els hàbits que ha adquirit gràcies als teus esforços (i una mica al seu propi desenvolupament, evidentment!) i quan estàs gairebé preparada (perquè sempre deixes alguna cosa pendent, ja que tu sols acabar abans que ella i sempre et veus obligada a esperar-la, i per tant és més profitós fer-ho fent alguna cosa útil!) la mires i veus que encara està en pijama, amb una jungla per habitació, sense haver esmorzat res i assentada amb la calma més absoluta a la seva cadira (amb rodes!) posant enganxines a un àlbum de fotos (perquè ha de ser de fotos l'àlbum, no pot ser un àlbum específic d'enganxines, no, això no es porta!) i quan li cantes totes les coses que ha de fer (error meu!) es colapsa mentalment i et replica que mai la deixo jugar ni fer res, i que mai té temps ...
I no es fa el llit, es pentina malament, no es vol posar la roba que li vas preparar ahir, diu que no hi ha res bo per esmorzar i tu has d'acabar ofegant la teva impaciència creixent amb un crit.
Que durs que sóns els matins!

Passem massa hores a la feina?

A la Queralt sovint li explico coses (lògic) i també sovint menciono a la persona que està involucrada en el fet que li estic contant, doncs bé, aquest matí, al passar davant una pastisseria li he comentat a la Queralt que un dia hi vaig anar a esmorzar amb una companya de feina i la seva observació m'ha fet reflexionar i arribar a la qüestió que encapçala aquest escrit: "Mama, tu sempre parles de companyes de feina!"

Intelicurta

Estàvem fent una agradable excursioneta i va sortir la paraula "curta" com a adjectiu definitori de la intel·ligència d'una persona, la Queralt va preguntar què significava i jo li vaig explicar de la millor manera que em va permetre la meva capacitat d'oratòria, intentant deixar-li clar la diferència entre la intel·ligència i la manca de la mateixa i la seva espontània resposta va ser:

-"Com tu, mama!"

-"Com jo què? Intel·ligent o curta?"

-"Intelicurta!"

Maria: A en Ninu potser li passa alguna cosa, avui no para de dormir....

Queralt: no mama, jo li he tocat el front i no està malalt!!

En Ninu

La Queralt té moltes ganes de portar en Ninu (el gat) a passejar.

El dia que m'ho va fer saber jo li vaig deixar ben clar que no es podia pas portar un gat a passejar! Ella estranyada, em va espetar: "Perquè? Que està prohibit?" De cop, em va saber greu la resposta que li havia donat, i també em va molestar haver pensat que era ridícul portar un gat a passejar perquè la gent ens miraria i jo passaria vergonya, ja que vaig veure que a la Queralt realment li feia molta il·lusió i que gràcies a la manca de prejudicis, ella ho veu perfectament normal, ja que, si els gosos es porten a passejar, perquè no els gats? Explicar-li que no en tenen necessitat no li sembla una justificació suficient. A veure si la convencen les quatre vacunes que s'han de posar de mes en mes i que per tant fins d'aquí a quatre mesos no podria sortir al carrer!

Aquest matí la Queralt m'ha deixat que la pentinés!

I és que sempre m'hi posava pegues, ara no li venia de gust, ara protestava queixica que li feia mal, ara volia posar-se una diadema, ara li havia fet la cua fatal, i, o bé a mi se m'acabava la paciència, o bé sen's acabava el temps, o bé ella es saturava de tal manera que no em permetia cap moviment més! Per tant, la Queralt esdevenia una rèplica exacte de la seva mare, que sempre va esparrucada a tot arreu, per molt que s'hi esmeri!

Però, aquest matí ..........aquest matí la meva nena m'ha demostrat una vegada més que s'està fent molt gran i que a poc a poc va canviant alguna de les seves manies, perquè m'ha deixat fer una cosa que feia temps que no podia fer: pentinar-la!

I mira que n'estava de mona aquest matí amb les seves dues trenetes!!

Combinar situacions

Degut a la manca de temps, quan la Queralt i jo arribem a casa, ens hem de posar a fer les nostres coses el més ràpid possible, ella ha de fer els deures (que ara per ara consisteix en llegir) banyar-se, "ordenar" l'habitació, sopar, rentar-se les dents....mentre jo faig menjars, plego i endreço roba, faig llits, preparo coses etc... però a mi m'agrada estar al seu costat mentre ella llegeix, per tal d'escoltar-la i comprovar que no s'encanta; l'altre dia però, anàvem de bòlit, i mentre ella tenia el llibre entre les mans, jo posava els nòrdics als llits, primer vaig fer la seva habitació, i ella estava assentada a la seva taula cumplint com a bona estudiant, quan jo vaig acabar amb aquesta feina, vaig haver de traslladar-me a la meva habitació i a ella també la vaig fer traslladar, i es va haver d'adaptar a la nova situació, buscant un espai i posició nous i reemprendre la lectura, tot plegat va ser molt divertit.

Lògicament aquest tipus de situacions s'han d'evitar en la mesura del possible, donat que el millor és que aprengui ja a seure bé per adquirir bons hàbits d'estudi (la posició és bàsica!) tenir el llibre ben recolzat en una superfície plana i dura (per tal que no es faci malbé, només perquè forma part del banc de llibres de l'escola sinó perquè ha d'aprendre a tractar bé l'eina esencial de l'aprenentatge) i no perdre la concentració amb els agents exteriors.

Però.....un dia és un dia!

Entendre el que llegim

Són les 8 del vespre, la Queralt està fent els deures, jo feinejo a la seva habitació mentre escolto el que llegeix: "La meva cosina riu" ...................................... Es fa un breu silenci. I sento com de sobte diu : "I es clar que riu la meva cosina!"

*Aclariment: La Queralt no en té, de cosins, es refereix als meus, que degut a les semblances d'edat sel's fa seus! (lògicament)

......................................

Passen vint minuts de les cinc de la tarda. Vestuaris de l'escola de dansa. La Queralt ja està vestida. Jo l'espero assentada a la banqueta. Li trec l'agenda per mirar quins deures té. Ens entretenim amb un joc de la seva agenda. S'apunten 3 nenes més que hi ha allà. Jo ajudo a la Queralt perquè les altres nenes són un any més grans i van més ràpid. Una nena em pregunta: "Ets la seva mare?". La meva resposta és afirmativa. Ella confessa: "que guai! la meva mare no em vol ajudar!"

La Queralt va veure una parella al carrer que estava discutint i sense pensar-s'ho gaire va comentar:

"mira mama, s'estan separant......".

És curiosa aquesta percepció, suposo però, que ve donada per la seva pròpia situació, o per la que veu cada dia, ja sigui a l'escola, a les diferents activitats extraescolars que realitza o a la televisió.

Les paraules que la Queralt s'inventa

De moment en direm algunes :
La Queralt diu "taquilla" per comptes de dir "esterilla"
L'agenda de col·legi és la "llegenda"

Perquè a què serveix un nòvio segons la Queralt

Per a que vigili els nens mentre tu estàs fent el sopar!!!

L'escàndol escolar: el preu dels llibres de text

La Queralt dilluns començarà primer de primària, un curs important perquè deixa de ser una nena petita per iniciar una etapa d'intens aprenentatge, és per això que s'endinsarà en l'apassionant món dels llibres de text.
Els llibres de text! Quin ensurt que ens han donat! Per a una nena que cursarà primer de primària he hagut de pagar 276 €! I sort que s'ha pogut beneficiar del meravellós invent de l'intercanvi de llibres de text al col·legi! (llàstima que només han pogut aprofitar 3 llibres!)
Vaig fer una mica el ridícul perquè, jo, sense haver mirat prèviament la llista de preus, em vaig presentar a l'escola amb 100 € ... i vaig haver de córrer a treure'n al caixer!Perquè.......què m'havia de pensar jo que els llibres serien molt més cars que els de l'any passat! (que ja van tenir el seu preu!) tenint en compte que n'aprofitava del curs anterior!
Més val que acabin essent uns/es einsteins els/les nostres fills/es!

Massa responsable??

Potser li vaig dir jo a la Queralt que em fés pensar en tancar els ulls al tirar-me a la piscina, ja que portava les lentilles i sabia que si tenia els ulls oberts em podien sortir nedant.
Un cop vaig ser dins, vaig esclatar :
- "Ostres! M'he oblidat de tancar els ulls! Queralt, porto les lentilles?"
I la Queralt em va estar mirant si les portava, i afortunadament si, encara les duia.
A la segona vegada de tirar-me a la piscina, va ser la Queralt - que sempre era la última en tirar-s'hi- la que va exclamar:
- "Mama! Has tancat els ulls?"

La importància de felicitar a un/a fill/a

Ahir, 8 de setembre, dia de les verges trobades, i per tant, el sant de la Queralt, la vaig trucar, per felicitar-la i vaig parlar amb ella una bona estona; avui, també he parlat amb ella per telèfon per un altre assumpte i enmig de la conversa em diu: "mama, em vas felicitar??" Veig que amb el tema de la memòria va per el mateix camí que jo (que hi ha qui m'ha arribat a dir Doris - la d'en Nemo!-)

Les pigues vistes per una nena

Li vaig representar ("re" perquè ja la coneixia) a la Queralt una amiga meva i quan li vaig preguntar si s'enrecordava d'ella va respondre: "abans no tenia aquests piquets"!

La ingenuïtat infantil

Estàvem al supermercat comprant el dinar, la Queralt, una amiga meva i jo, i de postres ens va venir de gust comprar uns gelats, i ja que nosaltres haviem triat el primer plat, li vem deixar triar a la Queralt el tipus de gelat. Ella volia una classe determinada de gelat, concretament una de marca, però jo, com sempre, vaig veure que hi havia la versió econòmica al costat, i a més a més era una caixa amb només 3 gelats, a diferència de la que volia ella que era de 4 gelats (cosa que ens anava millor perquè ens anava millor donat que érem tres) i vaig intentar convèncer-la per tal que cedís a la seva insistència a quedar-nos amb la caixa no només més gran, sinó també més cara, i ella, davant els meus raonaments poc convincents sobre el gust d'aquests gelats que ella no volia ens va espetar un: "deixa'm olorar!"
La meva mirada amb la de la meva amiga va ser suficient per esclatar a riure totes plegades.

La retrobada

- Mama..................... no m'enrecordava de la teva cara!!

Feia 15 dies que no ens vèiem.....................................

Mama.........Vull una Nintendo ..........

- Vols una Nintendo? Perquè?
- Vull una Nintendooo..............mama, em compres una Nintendo?
- Demana-la al Reis................................................................
- I quan queda perquè vinguin els reis?...................................
(....................................................................................)
-Mama, vull una Nintendo!!! O una mascota!!! (em pensava que ja ho havia entès quan en vam parlar, d'això de la mascota)
- Quan és el meu sant?
- D'aquí un mes, però per el Sant no es regalen aquestes coses..................són massa cares.....n'hem de parlar Queralt.
(.................................................................................)
- Mama.................................vull una Nintendo!!! ...............................
- Perquè la vols la Nintendo Queralt?
- Perquè sinó m'avorreixo!!!!!
- Queralt, n'hem de parlar.....................................................................


És difícil aquest tema, jo no sóc gaire partidària d'aquestes maquinetes, però ella veu que aquesta amiga la té, i aquella altra també i no sé qui més també .....i que s'ho passen bé.............. és un desig efímer o real?

S'han de mirar els avantatges i els incovenients i buscar el moment/dia adequat...

És complicat.... una dificultat més en la feina de mare /pare.............